La primera vegada que aquell àngel vestit de rosa la va saludar des de fora al balcó, va sentir molta angoixa: s'enfrontava, de nou, a un passat que no volia recordar.
Va mirar cap a una altra banda i va procurar continuar amb la seva vida.
Però l'àngel la visitava sempre i li obria els braços demanant-li protecció.
Un dia, es va acostar a ell i li va obrir la porta.
Quan va haver entrat, aquell àngel es va convertir en el braçalet més bonic que mai no havia vist, adornant-li el braç.
Des de llavors, sempre porta el braçalet i torna a somriure-li a la vida.
Des de llavors, es protegeixen mútuament...
1 comentari:
Un conte preciós, preciós!
Que mai perdi doncs aquest braçalet.
;)
Publica un comentari a l'entrada