RECONSTRUINT-SE

Per fi el guerriller semblava haver trobat el camí que el portaria fins a les tres princeses del conte:

FORÇA

VALENTIA

DECISIÓ

Gràcies, Assumpta! ;)

ADÉU A LA XISPA

Aquell guerriller lluitador, valent, que havia sortit tancant una porta darrera seu, per tal de saltar lliurement per la finestra oberta a un futur esperançador.

Aquell guerriller que havia creuat un pont sense pensar-s'ho dues vegades i havia trobat el que sempre havia desitjat.

Ara, aquell guerriller perdia la seva pròpia lluïsor i s'anava apagant a poc a poc.

Era el preu que ell creia que havia de pagar per no pedre els tresors que havia trobat després de saltar la finestra i creuar el pont.

I semblava esmorteir-se per moments...

I semblava no poder tirar endavant...

I la pròpia força que abans l'empenyia, ara l'anava abandonant...

Li calia creuar més finestres i més ponts.

Li calia posar-se fort de nou.

Li calia tornar a enganxar-se a tot allò de sí mateix que havia anat llençant.

Camino por mi camino. Mi camino es una ruta con un solo carril, el mío (...) Un día mientras camino, creo ver, del otro lado del muro, una figura que pasa a mi ritmo, en mi misma dirección. Miro esa figura: es una mujer, es hermosa (...) Emprendo contra la puerta para reunirme con ella, de su lado del muro. La puerta es muy estrecha (...) Ensangrentado, a los saltos, apoyado en el hacha y con el brazo desarticulado, con una oreja y una pierna menos, me encuentro con mi amada. Le digo:

- Aquí estoy. Por fin he pasado. Me miraste, te miré, me enamoré. He pagado todos los costos por ti… Todo vale en la guerra y el amor. No importan los sacrificios… valían la pena si eran para encontrarse contigo… para poder seguir juntos… juntos para siempre…

Ella me mira, se le escapa una mueca y me dice:

- Así no, así no quiero… A mí me gustabas cuando estabas entero.

(Jorge Bucay: "Sólo por amor", cuentos para pensar)

AMAGANT-SE D'UN MATEIX

"El traidor no es otra cosa que un déspota en apuros, que no puede hacer su voluntad, sino resignán­dose a desempeñar un papel se­cundario."

Amb la màscara de la bondat, la simpatia i la innocència hi ha persones que es mouen sinuosament al voltant nostre.

La seva amistat és la millor, els seus sentiments són els més purs, tot el que tu els hi puguis dir serà utilitzat en contra teva.

La seva astúcia i saber fer, malauradament, prové de tota la malícia que ha format part d'elles des de sempre. Darrera el seu comportament intatxable i indiscutible hi ha les pitjors intencions i si en algun moment els descobreixes, prepara't a aguantar els seus crits d'impotència i el seu posat de víctima. I tindràs el "goig" de veure'ls "tombar la truita" i de sentir-te com el dolent de tota la història.

Aquests fets, que a certes alçades de la vida ja no t'afecten en absolut, que per alguna cosa serveixen tots els anys d'experiència, quan t'enganxen a edats més tendres i sense recursos per respondre amb tota la serenitat del món, poden arribar a ser devastadors.

Els traïdors, envejosos, frustrats, que viuen per prendre la felicitat als que ells anomenen "amics", només mereixen la indiferència més absoluta i que allò que ells anomenen "sentiments" tingui un valor zero.

Quins sentiments hi pot haver darrera l'afany per competir i per utilitzar les persones com si fossin trofeus?

Si d'una vegada per totes deixéssim de banda el que és políticament correcte en la nostra vida diària, moltes tonteries d'aquestes passarien al sac dels oblids directament.

DUES REFLEXIONS

La vida és senzilla i bonica, com un trenc d'alba.

Les persones som retorçades i poc respectuoses.