dilluns, 1 de març del 2010

COM EN UN NÚVOL


Així és com recordo les vivències passades. Com en un núvol, que mentre hi era semblava que no havia de marxar mai però que, sense adonar-me'n, es va anar esvaint. I tot sembla que acaba de passar. Tot és nítid, com si fos ara que els nens encara han d'anar a l'escola acompanyats i s'han de quedar a dinar al menjador. Com si ahir mateix haguéssim compartit jocs al Cau i ells portessin la camisa dels petits. Fins i tot, com si encara no sabessin caminar i els hi hagués de donar el menjar a la boca.
El temps juga molt males passades: un moment que se't pot fer etern, de cop i volta forma part d'un passat molt remot i només et queda preguntar-te: ho hagués pogut fer millor? vaig gaudir realment de tot allò? vaig desperdiciar detalls que valien molt la pena mentre esperava que arribés un futur que ja és aquí?
I això fa que ara mateix vegi que haig de viure intensament el moment, perquè d'aquí a uns quants anys em faré les mateixes preguntes sobre el meu present més immediat, que és ara.

6 comentaris:

Sílvia, Barcelona. ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Sílvia, Barcelona. ha dit...

Una bona reflexió. M’ha fet pensar en el sentiment que tinc quan miro un album de fotos. Se’m fa un nus a la panxa i em queda una sensació extranya. Enyor, dubtes, alegria i tristot tot junt.
Potser una manera de viure intensament el moment sigui mirar de fixar tota la nostra atenció en el que ens agrada del nostre dia a dia, en el que val la pena de tot el que ens envolta i poder així adonar-nos que, com el inspirador títol del teu bloc, el present és un regal.

lanuor ha dit...

Comentari eliminat?? Jo no he eliminat cap comentari!!!!

lanuor ha dit...

Ah... eres tu, Silvia: quin susto, pensava que el blog anava per lliure... jajajajaaa!!!

Sílvia, Barcelona. ha dit...

Si! He estat jo la del comentari eliminat. Volia corregir una paraula que m'havia sortit així com "jfhasdju" i es clar, no s'entenia rés... en comptes de visualitzar prèviament va i el publico. Novata que és una!

P.D. Huix! A la comprovació de paraules per publicar el text em diu que escrigui "RECOCO"! Si es que...

assumpta ha dit...

Una reflexió magnífica i realista alhora.
Crec que no ho podria descriure millor. Carpe Diem.

Bona setmana, preciosaaa!