Mentre escombrava les cendres que havia deixat el meu petit incendi particular, una persona a qui aprecio molt rebia una bona punyalada trapera. I és que la vida et pot donar sorpreses molt desagradables quan menys t'ho esperes.
Són lliçons perquè urgeix un canvi, perquè cal trencar tots els esquemes i començar de zero una altra vegada?
Cal enviar a norris els somnis d'una persona perquè se n'adoni de la realitat que l'envolta?
He llençat les cendres a les escombraries, però em pregunto si en un futur hauré de llençar també els meus somnis i esperances, com li ha passat a aquesta persona. Em pregunto si un dia em llevaré i trobaré un mur barrant-me el pas.
M'imagino la solitud que déu sentir en aquests moments, i m'agradaria poder-li dir que som molts els que tenim el pic i la pala a punt, per quan es vegi amb cor de trencar aquesta paret que ara té davant i que no li deixa veure el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada