dimarts, 28 de setembre del 2010

ARANYA I MARIETA



Fa un parell de dies, vaig tenir el següent somni:


Estic al pis on vivia de petita amb els meus pares i germans, i veig passar una aranya molt gran pel rebedor. L’aranya en qüestió es dirigeix cap al meu dormitori i jo la segueixo. Un cop arriba allà, es menja una marieta que estava volant a dins de la meva habitació.


Aquí deixo la informació que he trobat a l’hora d’interpretar aquest somni:


- Somiar amb la casa on vivia de petita representa que actualment estic experimentant amb certs sentimens que em recorden el passat, moments llunyans.


- Somiar amb una aranya significa que, gràcies als meus esforços, aconseguiré diners i felicitat en tots els aspectes de la vida. Si l’aranya és molt gran, vol dir que em convertiré en una persona immensament rica i que em sentiré molt afortunada amb la meva vida. Si persegueixo l’aranya, perdré tota la meva fortuna en mals negocis. També puc tenir problemes a l’hora de guanyar els judicis pendents.


- Somiar amb una marieta (escarbat), vol dir que necessito renovar, netejar i rejovenir el meu ésser psicològic, emocional o espiritual. He d’avaluar els moments més importants de la meva vida. Si mato la marieta representa que els obstacles estan superats. Si m’inhibeixo, vol dir que hi ha una manca de consideració per part meva cap a persones properes.

I jo m’he muntat la següent “pel·lícula”:


Vaig contactar amb una noia de quan anava a l’escola de petita. Aquesta noia em va dir que se’n recorda molt de mi quan passa pel carrer on jo vivia amb els meus pares i germans. D’aquí el record del passat i de moments llunyans viscuts. M'han vingut a la memòria les persones que formaven part de la meva vida en aquella època tan remota, tantes vivències i sentiments que ara m'arrenquen un somriure.

Potser hauria d’invertir ni que fos 1 euro en algun joc d’atzar, perquè sembla ser que m’han de tocar un munt de diners. Però com que, sense perseguir l’aranya, vaig cap a ella, el més segur és que no guanyi ni perdi res. És el de menys. El que de veritat importa és sentir-me afortunada amb la meva vida, sense necessitar res més.

I pel que fa a la marieta, sí que és veritat que he tornat de les vacances amb ganes de centrar-me més en mi mateixa i la meva família més propera, de fer neteja, de viure intensament el moment, perquè el temps passa volant i no em vull perdre res. La marieta no la mato jo directament, sino que ho fa l’aranya. Això suposo que vol dir que he superats alguns obstacles, però que ho he fet sense tenir cap mena de consideració cap a algunes persones. També diré que era l’única manera de fer-ho, per no fotre-li una patada a la meva autoestima.

És increïble la quantitat d’informació que es pot treure d’un somni que, a efectes reals, potser no ha durat ni cinc segons.

dilluns, 27 de setembre del 2010

EXCEL·LENT



Bo, útil, discret, valent, positiu, decidit, constant, sòlid, resolutiu, amb uns bons principis i valors...

Urgeix buscar alguns personatges així i posar-los d'exemple davant dels nens, des de que són ben petits.

També aniria molt bé que nosaltres mateixos anéssim practicant l'excel·lència en el nostre dia a dia, per oferir el nostre propi exemple a casa. Perquè sospito que de personatges excel·lents n'hi ha. I molts. Però, o estan segrestats i no se'ls deixa sortir, o potser ells mateixos fugen, per no veure's al costat de tota una escòria emergent que va copant cada vegada més la nostra vida quotidiana.

"El hombre que vive con excelencia posee, entre otras cosas, las siguientes características: Intuición y alegría, claridad en sus propósitos, originalidad, responsabilidad y libertad. Un ser humano excelente construye a otros, soporta el rechazo, no se frustra, mejor aún, le da sentido a la vida, es equilibrado en su pasión y responde con la razón. La excelencia es abundancia." (Maria Eugenia Hassan)

dimarts, 21 de setembre del 2010

EL VERÍ PATÈTIC



Ingredients:


- FRUSTRACIÓ
- NARCISSISME
- ENVEJA
- IMPOTÈNCIA + PREPOTÈNCIA
- SOBÈRBIA
- MALA EDUCACIÓ
- AGRESSIVITAT
- INTOLERÀNCIA


No va dins d’un envàs amb una calavera. Té forma de persona simpàtica en un principi però, passats cinc minuts, els seus efectes poden ser letals fins al punt de matar tota l’harmonia i bon rotllo que pugui haver-hi en una reunió.

Entra amb ínfules de grandiositat i comença imposant-se a crits, de manera agressiva, amb una negativitat absoluta cap a tot. L’ambient es comença a enrarir fins a fer-se irrespirable. Si no se l'ha identificat des d’un bon començament, els efectes del seu verí afectaran tothom.

Com que són persones que ni escolten ni aprenen, el diàleg és nul i només queda l’opció d'allunyar-se el més aviat possible de les substàncies tòxiques que va emetent, i anar-se preparant perquè la propera vegada que topem amb ella no en provem ni una sola gota.


I mentre aquesta persona verinosa ha vomitat tota la seva podrimenta i se n’ha anat tan ample, perquè és immune al que puguem sentir, pensar i dir la resta (no oblidem que ni escolta ni aprèn), nosaltres intentem tornar a agafar el polze de la nostra vida patint els maleïts efectes secundaris: indignació, taquicàrdia, ganes de pegar contingudes, etc.


Bé: ara mateix m’estic desintoxicant després dels glops que em vaig prendre ahir, com molts altres que també hi eren. I, al mateix temps, preparo un bon antídot per a la propera vegada que, per desgràcia, sé que es tornarà a donar. Però a mi ja no m’agafarà desprevinguda.

dijous, 16 de setembre del 2010

MOSAIC














El que més m'agrada
Un lloc per perdre's
Artista preferit
El meu color
El que m'encanta menjar

dilluns, 13 de setembre del 2010

TAULA BRASER



Aquest és un dels records entranyables de quan anava al poble a passar els nadals.

A totes les cases dels nostres parents hi havia aquesta taula, amb el mantel i les brases a sota, per escalfar-se. Quan arribaves del carrer, amb el fred humit i tallant calant-te els ossos, era un plaer seure i tapar-te les cames amb aquell mantel gruixut. Immediatament notaves l’escalfor del braser que et pujava des dels peus congelats.

A sobre la taula, un plat amb torrons, una altre amb pinyons ensucrats i les begudes calentes. Per mi, la conversa era el que menys contava. Em sentia protegida i dolçament cuidada en aquelles estones.

dijous, 9 de setembre del 2010

TOT BEN ENDREÇAT



Dóna una gran sensació de benestar el fet de tenir les coses ben ordenades i en el seu lloc. L’espai es torna més diàfan, sembla que l’aire flueix amb més facilitat i que fins i tot respirem millor.


Dóna una gran sensació de benestar interior el fet de situar cada fet i cada persona en el lloc que li correspon. És la manera de no anar-hi ensopegant constantment i de poder fluir com a persones. Aquesta mena d’ordre ens dóna impuls, valentia i fortalesa.


I de la mateixa manera que quan endrecem un armari, calaix o prestatge llencem tot allò que sobra, que no serveix per res i que només fa nosa, el mateix hem de fer quan es tracta de la nostra vida: llençar el que és superficial, el que no ens serveix per viure feliçment, tot allò que ens impedeix veure un horitzó clar i net, tot allò que no ens permet ser positius.


Aquí deixo uns quants estris per fer una bona neteja:


“Si no tienes amueblada la cabeza, eres muy vulnerable a nivel emocional porque tu autoestima sube o baja según valores estúpidos y poco fuertes. Entonces la felicidad es muy difícil” (Rafael Santandreu, psicólogo cognitivista)

“No seas otro, si puedes ser tú mismo” (Paracelso)

"Es la cosa más difícil del mundo: Hacer lo que queremos. Y necesita del más elevado tipo de coraje. Quiero decir, lo que realmente queremos” (Ayn Rand)

"He aprendido que son las cosas pequeñas y cotidianas las que hacen la vida tan espectacular" (Libertal Lamarque)

“Dos hombres miraron tras las rejas de su prision, uno el barrote miró, el otro las estrellas contempló” (Dale Carnegie)

“La experiencia más bella que tenemos los hombres es el misterio” (Albert Einstein)

“Lo importante no es lo que han hecho de nosotros, sino lo que hacemos con lo que han hecho de nosotros" (Jean Paul Sartre)

"Lo más importante que aprendí a hacer después de los cuarenta años, fue decir no cuando era no" (García Márquez)