ADÉU, PARXÍS

- Prepara el tauler del parxís, que quan tornem jugarem unes quantes partides.

No em vaig adonar que el meu fill feia una cara estranya, després de dir-li. Em va semblar, fins i tot, que es posava content.

I és que visc al passat, em penso que els meus fills són nens petits, m'he quedat enganxada a aquells moments en què els hi encantava passar tardes senceres amb els jocs de taula, fent trampes, agafant el gran disgut si no guanyaven...

Com els hi agradava jugar amb nosaltres, amb els avis, amb els amics...

Recordo les meves reticències a l'hora de deixar les obligacions, quan ells reclamaven la meva presència, amb el tauler de parxís, amb el joc de “Pasta gansa”, "La oca", fins i tot la ruleta, tot preparat a la taula del menjador, les seves cares exultants de ganes de jugar.

Tenia tantes coses a fer... tanta roba per rentar, tants menjars per preparar, tantes ganes d’estirar-me al llit a descansar...

Bé, doncs ara ja puc fer tot això tranquil•lament. I el perquè és ben senzill:

Quan vàrem tornar, a la taula no hi havia cap parxís preparat; de fet, encara estava bruta amb les sobres del berenar. I jo, beneita de mi, dient:

- Però... que no has preparat el parxís?

I el meu fill, mirant-me amb la mateixa cara estranya del començament, responent:

- Mama... jo ja fa temps que no jugo a aquestes coses.

"El tiempo no es sino el espacio entre nuestros recuerdos" (Henry Fréderic Amiel)

El temps gasta bromes molt pesades...



NOUS REPTES

Una de les interpretacions recurrents dels meus somnis fa referència a guanys personals, millores en la qualitat de vida, canvis favorables, èxit i valentia.

Ara se'm presenta un repte i vull fer-li front. Per començar, he trencat la bombolla que em protegia de tot i que, més que res, em servia per estalviar-me problemes, i he decidit "agafar el toro per les banyes".

El resultat final és el de menys. El que de veritat importa ara són els guanys personals que tot això em suposarà: valentia, no tenir por a les dificultats, sortir definitivament "de la maleta" (jo ja m'entenc) i acceptar les coses positives tant com les negatives.

Si al final no és el cas, al menys hauré trencat la carcassa darrera la qual m'amago sempre.

LA FOTO

Va començar a riure. No podia parar. I tampoc sabia quina explicació donaria als demés quan se li passés aquell atac hilarant tan inesperat.

La foto continuava a sobre de la taula del bar, on es trobava esmorzant amb més companys de la feina. Cada vegada que se la mirava, tornaven les rialles. I no les podia aturar.

Una de les seves companyes havia anat de casament, i els hi ensenyava el retrat que s’havia fet amb els nuvis i que li havien donat en el mateix convit.

Els nuvis... El nuvi... Era ell. Feia molts anys, havia tingut una història amb aquell home que ara anava vestit de negre, amb camisa blanca, amb el clàssic clavell blanc a la solapa.

I no podia parar de riure, perquè era ell, perquè quan li va fer perdre els papers i el senderi era un home casat i amb fills. I amb seny. Es devia a la seva família i això res no ho canviaria. Però aquesta situació no la va frenar. Havia perdut el nord. I la seva vida s’havia convertit en una constant espera i disposició, en una dependència total del telèfon que no li permetia sortir de casa (els mòbils encara no existien en aquells temps).I va començar el seu calvari particular. Els nadals, sola. Els aniversaris, sola. Els moments dolents, sola.

A poc a poc es va adonar que allò no tenia futur. I, amb el pas del temps, es va acabar alegrant de que no tingués futur. Tot aquell cúmul de sentiments irrefrenables es va convertir en no res, es va anar diluint a mida que es tornava a recuperar a sí mateixa.

I, ara, el tenia davant, imprés en paper fotogràfic i “disfressat” d’aquella manera. No podia parar de riure. El destí, o l’atzar, podien gastar bromes molt gracioses. El destí o l’atzar acabaven de colocar-ho tot al seu lloc . I era per això que reia.

Els seus companys, encara esperen una explicació.

PRENT-TE UN RESPIR...

... FES UN KIT-KAT.

El kit-kat que he fet aquest cap de setmana no era de xocolata, precisament.

La cobertura estava feta de colors intensos i aire de vellut.

El farcit anava ple de casualitats alegres o, potser, regalets de l'atzar.

Poble petit. Sensacions grans...

FORA SOROLLS

"El ruido mental nos controla. (...) Sienta el agua fría cuando se lave las manos" (Eckhart Tolle)

He reaccionat bé?

Hauria d'haver parlat d'aquest tema?

He de demostrar que m'he enfadat?

He de...?

Tot això no és més que soroll que m'impedeix gaudir de la vida, del sol, de l'aire, fins i tot de l'aigua freda quan em rento les mans.

I el pitjor no és que el soroll no em deixi pensar. Al contrari, em fa pensar massa i viure cada vegada menys. Pot semblar una frase feta, però a vegades em sento presonera de mi mateixa.


"Nos sentamos juntos, la montaña y yo, hasta que sólo está la montaña" (Li Po)

Així de senzill...

RETORNAR LA ROBA

Avui he somiat que estava en un centre comercial amb una amiga comprant pijames i camises de dormir. Es tractava d’articles cars i luxosos i la meva amiga m’animava a agarfar-ne uns quants. Finalment, em sentia culpable de tanta despesa i decidia retornar-los.


Interpretació del somni:

Centre comercial: representa el meu instint per causar bona impressió als demés. També somiar que estic en una botiga vol dir que trobaré l’oposició dels meus amics en el meu camí, degut a gelosies i enveges per part d’ells.

Comprar: si estic comprant, això vol dir que tindré discussions amb familiars o amics. També representa l’acceptació d’una idea, condició o situació.


Roba: somiar amb roba és de molt bon auguri. Si la roba és bona i de marca, això representa que m’he convertit en una nova persona i que he canviat d’actitud. He trobat una nova forma d’expressa-me i mostrar-me davant dels demés. Comprar roba també significa que necessito agradar tothom. El fet de que la roba sigui pijames i camises de dormir (llenceria), vol dir que necessito canviar d’imatge i d’actitud, ser la mateixa per dintre que per fora. Al ser roba per dormir, suggereix que necessito relaxar-me i descansar.


Idees claus d'aquest somni:
- L'oposició dels amics.
- L'acceptació d'una idea, condició o situació.
- Les discussions amb familiars i amics.
- La necessitat d'agradar els demés.
- El canvi d'actitud i d'imatge.

La idea més representativa: al final, acabo retornant tot el que anava a comprar.

Aquests últims dies he viscut de ben a prop una situació que té molt a veure amb la falsetat, el victimisme i l'afany de protagonisme. He hagut de ser coherent i no he acceptat en absolut el que em volien vendre: HE RETORNAT LA ROBA.

I suposo que he estat capaç de retornar la roba perquè ja fa molt de temps que vaig canviar d'actitud i que el que menys em preocupa és agradar els demés.

Retornar la roba: important fer-ho sense miraments i sense pors. Serveix per estaviar-se més d'una despesa inútil i facilita el descans i el relax que tots necessitem.