I no m’agrada gens...
Els nous reptes s’han fet realitat.
M’he llençat de cap a una piscina plena d’incerteses, i ara he de començar a nedar. I res de dubtar, res de despistar-me, res de tancar-me en la bombolla protectora. Res de passar desapercebuda.
Em sento més vulnerable que mai.
La meva força, la meva valentia, la meva empenta, funcionen sempre i quan no sorti de la bombolla que em protegeix. Sempre i quan no trenqui la closca que em fa dura com el ciment.
Però ara sóc conscient de la meva debilitat, de les meves pors, de les meves inseguretats. Sóc una aprenent envoltada de persones que en saben molt més. Ja no tinc el control, ni sobre la feina, ni sobre mi mateixa. M’he fet visible, les noves tasques ho exigeixen.
Potser era el que necessitava, perquè m’estava enganyant a mi mateixa. Perquè tenia una imatge de mi bastant llunyana de la realitat, tancada dins d’una atmosfera protectora des de la qual em resultava molt fàcil fer-me la forta.
Potser ara em convertiré en la bruixa que sempre he volgut ser.
"Sé auténtica, sé consecuente con tu persona interior y averigua qué quieres hacer con tu preciosa vida. Desde fuera intentarán responder por ti a las preguntas esenciales. No lo permitas" (Jean Shinoda Bolen)
2 comentaris:
Els nous reptes sempre fan pors, els canvis sempre costen..., però no sols hi ha por a les teves paraules, també empta i recolzament. I el somni prediu bons auguris, endavant!!
Abraçada!.
Gràcies pels teus ànims, Audrey!
Publica un comentari a l'entrada