Tenia un paquetet arraconat que portava temps fent-li nosa.
El va portar a la deixalleria. La persona encarregada en aquell moment li va dir:
- Per reciclar?
- No, si us plau. No són més que mentides: mentides inútils, mentides per qui les diu, mentides massa evidents, mentides que no porten enlloc. Ho pot destruir TOT.
Va marxar pensant que hi havia moments de la vida que passaven rebotant d’un cantó a l’altre, sense cap mena de sentit.
Un cop a casa, va preparar un bon còcktel "nonchalance" i se'l va prendre en molt bona companyia.
5 comentaris:
oh! i tant! jo faria el mateix: destrucció total a les mentides! Encara que jo les esmicolaria a casa per estar-ne ben segura que no tornaran mai.
Ptns.
Ben esmicolades i, si pot ser, incinerades.
Una abraçada, Ariadna!
cada cop sóc més beligerant amb els mentiders!
si totes les persones fóssim capaces de ser sinceres amb nosaltres mateixes també seríem força més capaces de poder ser-ho amb la resta del món!
el do de la sinceritat és un dels que més aprecio...
(tot i que la veritat, a cops, fa mal... és transparent i genera confiança; la mentida, per contra... fa mal i a sobre genera buidor i desconfiança...)
M'encanten aquest 13 principis! La veritat amb compasió és en realitat un regal, tot i que no és fàcil saber entregar-lo o rebre'l adecuadament.
Gràcies pels vostres comentaris! Mar, benvinguda al meu blog.
Pel que fa a les mentides, al final qui les diu és qui mes perjudicat en surt.
Publica un comentari a l'entrada