Se li tancaven els ulls de pur avorriment. Portava massa estona en aquella sala d’espera de l’hospital. Almenys, es podia distreure amb les converses de la gent que també esperava. De cop hi volta, es van obrir unes portes batents i va aparèixer un llit amb rodes. Unes quantes persones es van aixecar i s’hi van acostar alegrament. Se sentia plorar un nadó entre les exclamacions d’alegria de tothom. Quan el llit va passar pel seu davant, la noia li va dedicar un somriure amb els ulls brillants d'emoció i de llàgrimes. Abraçava un nadó que continuava plorant. Estava clar que acabava de parir. Aquell somriure va aturar el temps, li va donar sentit a tot i va ser com una injecció d’endorfines. No es coneixien de res, probablement no es tornarien a veure. Però gràcies a la màgia del moment, s’havien comunicat com si fossin una sola persona.
LA BONA NOTÍCIA DEL DIA
"La sofisticación y el placer están en cosas mucho más importantes y fáciles que nos mejoran como personas; desde una buena conversación hasta implicarnos, no con el mundo, sino con nuestro hermano y nuestro vecino" (Antonio Fornés, filòsof)
2 comentaris:
Un naixement! No, no és que sigui una bona notícia i prou, és que és de les més bones, no creus?
I tant!!
Publica un comentari a l'entrada