dimarts, 12 de novembre del 2024

LA CRUA REALITAT

 


LA BELLEZA (Luís Eduardo Aute)

Enemigo de la guerra
Y su reverso, la medalla
No propuse otra batalla
Que librar al corazón
De ponerse cuerpo a tierra
Bajo el peso de una historia
Que iba a alzar hasta la gloria
El poder de la razón
Y ahora que ya no hay trincheras
El combate es la escalera
Y el que trepe a lo más alto
Pondrá a salvo su cabeza
Aunque se hunda en el asfalto
La belleza
La belleza
La belleza
La belleza
La belleza
Míralos como reptiles
Al acecho de la presa
Negociando en cada mesa
Maquillajes de ocasión
Siguen todos los railes
Que conduzcan a la cumbre
Locos porque nos deslumbre
Su parásita ambición
Antes iban de profetas
Y ahora el éxito es su meta
Mercaderes, traficantes
Más que nausea dan tristeza
No rozaron ni un instante
La belleza
La belleza
La belleza
La belleza
La belleza
Y me hablaron de futuros
Fraternales, solidarios
Donde todo lo falsario
Acabaría en el pilón
Y ahora que se cae el muro
Ya no somos tan iguales
Tanto vendes, tanto vales
¡Viva la revolución!
Reivindico el espejismo
De intentar ser uno mismo
Ese viaje hacia la nada
Que consiste en la certeza
De encontrar en tu mirada
La belleza
La belleza
La belleza
La belleza
La belleza


divendres, 20 de setembre del 2024

SI (Rudyard Kipling, 1895)

 



Si mantens el cap fred quan al voltant

Tothom el perd i a més te’n fan culpable,

Si confies en tu quan tots en dubten,

Però permets també que et qüestionin;

Si esperes i no et canses d’esperar,

Si t’enganyen i no respons amb trampes,

Si t’odien i tu no et permets l’odi,

Ni fas veure que ets massa bo ni savi:

 

Si somies i els somnis no et dominen;

Si penses i pensar no et paralitza;

Si acares el triomf com el desastre

I aquests dos impostors tractes igual;

Si suportes de dir la veritat

I que la torcin per enganyar els ximples,

O veus que han destrossat els teus propòsits,

I t’ajups i els refàs amb eines velles.

 

Si pots amuntegar tots els teus guanys

I te’ls jugues un cop a cara i creu,

I perds, i recomences novament

I no parles mai més del que has perdut;

Si poses cor i nervis i tendons

Per complir els objectius que s’esvaeixen,

i esperes el teu torn quan res no et queda

tret de la Voluntat que et diu: “Espera”.

 

Si parles amb la gent i ets virtuós,

No menysprees la gent quan vas amb reis,

Si ni amics ni enemics poden ferir-te,

Si tots compten amb tu, però ningú massa;

Si el minut implacable saps omplir

Amb seixanta segons inestimables,

La Terra és teva i tot el que hi ha en ella

I, encara més: seràs un Home, fill.

 (Traducció al català del poema “If” de Rudyard Kipling, 1895)

dijous, 12 de setembre del 2024

ENS DESHUMANITZEM

 Ja sé que no es pot donar res per fet. 

Ja sé que no hi ha res segur en aquesta vida.

Ja sé que vivim una epidèmia de passotisme i indiferència que va creixent cada vegada més.

Però no tolero aquesta fredor, aquesta covardia, aquesta indiferència i manca d'empatia. Aquest anar pel món trepitjant els demés i mirant cap a un altre cantó. Llençant la pedra i amagant la mà.

Els que ens fem grans dia a dia (l'edat no perdona), no podem evitar esgarrifar-nos davant el tracte que es dóna a les persones joves, preparades i lluitadores, que comencen amb il·lusió i ganes i, de cop i volta, tot se'ls en va a norris per motius esperpèntics i inexplicables.