Una abraçada és un gest que puja l'autoestima i estimula les endorfines tant de qui la dóna com de qui la rep.
Només quan dóna peu a confusions, et planteges fins a quin punt val la pena ser objecte d'aquesta mostra d'afecte. Potser l'arrel del problema està en que vivim el contacte físic com un tabú. Cert que hi ha algun gest o alguns que s'han de reservar per a la intimitat. Però una abraçada d'un amic, donada en un moment de necessitat, de solitud, de tristor... pot ser el millor antídot.
Abraçar-se entre amics hauria de ser natural, màgic, oportú. Sense caure en els excessos. El valor d'una abraçada es perd quan amaga alguna cosa, quan no la reps amb confiança, quan no et dóna serenitat, quan et fa pensar i creure el que no és...
Compte amb les abraçades: que siguin sempre espontànies, generoses i ben rebudes.
Quinze anys són pocs per enamorar-se sense voler.
Quinze anys són pocs per entendre tot el que implica una relació.
Quinze anys són pocs per no tenir por al compromís de veritat.
Quinze anys són pocs per tenir les idees clares.
Són massa pocs...
En canvi, és la millor edat per fer bons amics, per començar relacions que durin per sempre.
"Los amigos se necesitan entre sí justamente porque no se necesitan. Esta es la desinteresada paradoja que pone en evidencia la autenticidad de una amistad."
La comunicació és la base d'una bona amistat, junt amb la confiança i el respecte. És un vincle tan fort com fràgil. Necessita d'atenció i de continuïtat. Però la seva fortalesa ve de la generositat, de la llibertat i de l'acceptació de l'altre.
L'amistat és la millor base per a relacions més intenses amb les quals anar fent camí.
Trobar un bon amic durant l'adolescència pot suposar una molt agradable sorpresa passats uns quants anys.
KM. ZERO 