DE VEGADES, LA VIDA

"De vez en cuando la vida

nos besa en la boca

y a colores se despliega

como un atlas,

nos pasea por las calles

en volandas,

y nos sentimos en buenas manos;

se hace de nuestra medida,

toma nuestro paso

y saca un conejo de la vieja chistera

y uno es feliz como un niño

cuando sale de la escuela.

De vez en cuando la vida

toma conmigo café

y está tan bonita queda gusto verla.

Se suelta el pelo y me invita

a salir con ella a escena.

De vez en cuando la vida

se nos brinda en cueros

y nos regala un sueñotan escurridizo

que hay que andarlo de puntillas

por no romper el hechizo.

De vez en cuando la vida

afina con el pincel:

se nos eriza la piel

y faltan palabras

para nombrar lo que ofrece

a los que saben usarla.

De vez en cuando la vida

nos gasta una broma

y nos despertamos

sin saber qué pasa,

chupando un palo sentados

sobre una calabaza."

(Joan Manuel Serrat)

I un dia la vida va, i deixa caure davant nostre aquella estrella que li donarà màgia...

QUAN CAU UN ESTEL

“¿Cómo un hombre tan atractivo, inteligente y educado, tímido hasta la seducción y aun así potente puede estar solo?”

(Pel·lícula "¿Conoces a Joe Black?")

Jo crec que és perquè acaba de baixar la seva estrella, té por de perdre-la i prefereix estar sol contemplant-la.

ELS VAMPIRS DE FIRA

Digitus impudicus a tota la gent que, com el personatge de la foto, s'envolta d'un aire místic que, en realitat, és una tapadera a totes les seves mancances i a tota la seva malícia, nescuda de l'enveja i la superficialitat.

Si tens la mala sort de trobar-te algú així quan ets adolescent, pots estar segur que malmetrà la teva autoestima (si és que en tens a una edat tan tendra), et farà sentir culpable, inútil i mala persona, pel sol fet de ser tu i tenir la teva pròpia manera de veure la vida.

Són individus amb molts "principis" i amb molt poca ètica: viuen d'una doble moral. Ells mai no s'equivoquen; ells mai no fiquen la pota, ni fan mal a ningú ni actuen de mala fe. I mentre t'expliquen les seves mil i una raons, de la forma més solapada t'estan donant a entendre que el teu comportament és el pitjor, que no penses les coses, que ets egoïsta, que no reconeixes el que sents...

Quan els anys passen i creuen que la seva tàctica deixa de funcionar, perquè tu ja t'has fet tota una persona, amb dignitat i autoestima, i que no permetràs que cap desgraciat et passi la mà per la cara, llavors, quan ja se'ls hi cau la màscara als teus ulls, arriba el moment de fugir de la manera més covarda i mesquina: fent-te sentir culpable una altra vegada. Però la tàctica ja no funciona i, llavors, "si te he visto, no me acuerdo".

Sempre he dit que el temps és el nostre gran aliat: el temps situa les persones, les situacions i les vivències en el seu lloc. El temps sempre acaba fent justícia.

El temps acompanyat, això sí, d'aquest gran gest: DIGITUS IMPUDICUS, que és el mateix que dir que us donin pel... o botifarra de pagès (si no volem ferir sensibilitats).

EL COR I LA MENT

"- No deberías alejarte. Ella está hecha para ti, desde antes de nacer...
- Te he hecho caso durante diez largos meses, pero ha llegado el momento de mirar hacia otro lado.
- Y ¿qué harás?
- Lo más correcto: tomar distancia.
- No sé si voy a poder seguirte.
- Si no puedes hacerlo, te pondré una coraza.
- Aunque por fuera me endurezcas, por dentro voy a ser el mismo.
- Con el tiempo, tu interior también se irá enquistando.
- Entonces, no podrás volver a amar.
- Del mismo modo no. Ya no...
- Y ¿qué me dices de la amistad?
- Eso es lo que más voy a echar de menos...
- ¿Entonces?
- Si te hago caso y sigo como hasta ahora, voy a acabar perdiéndome a mí mismo.
- La amistad es para siempre.
- Eso ya lo sé, pero no quiero que mis verdaderos sentimientos nos traicionen, ni a mi, ni a ella.
- Porque la sigues queriendo...
- Jamás dejaré de quererla.
- Pues quédate. Espera un tiempo...
- Ya no puedo. Es mejor así. Tampoco me echará mucho de menos. En poco tiempo, seguirá feliz con su vida.
- ¿Y tú?
- Yo seguiré con la mía. Algún día lo veré con otros ojos. Algún día me alegraré de haber sentido lo que pocas personas llegan a sentir.
- ¿Y si se da cuenta de que siente lo mismo por ti?
- Si no es demasiado tarde, nos encontraremos. El destino no hay quien lo pare.
- Todavía no estoy seguro de poder seguirte.
- Pues yo ya me voy... No te preocupes, cuando estés preparado, me encontrarás."
("El corazón y la mente". Rounal)

No sé si hi ha data de caducitat, si és bo esperar o fer esperar, si els sentiments poden canviar, però sí puc assegurar que algunes vivències no tenen retorn i que, com molt bé diu l'Óscar (eh, Maribel?), els únics errors de la nostra vida són els que no hem comès.

Jo afegiria: la por als propis sentiments, quedar-se paral·litzat, és també un error, però aquest hauríem de tenir la valentia de no cometre'l.

LA IMPRIMACIÓ

"IMPRIMACIÓN

La verdad es que no se parece al amor a primera vista, sino que más bien tiene que ver con movimientos gravitatorios. Cuando tú la ves, ya no es la tierra quien te sostiene, sino ella, que pasa a ser lo único que importa. Harías y serías cualquier cosa por ella, te convertirías en lo que ella necesitara, ya sea su protector, su amante, su amigo o su hermano (...)

Él será un camarada más comprensivo, digno de confianza y responsable que cualquier otro que ella pueda conocer."

(Llibre "Eclipse" de Stephanie Meyer)

Està molt ben escrit, s'entén a la perfecció, forma part d'una novel·la de ficció... però és un dels paràgrafs que més m'ha impactat, perquè pot passar entre éssers humans. Pot passar, passa i continuarà passant. Però el sentiment és tan fort que no ens adonem... Ho tenim al davant i no ho veiem. És com observar una cosa de grans dimensions: és tan ilimitada que ens costa apreciar-la.

JA FALTA MENYS

S'acosta el dia i augmenta la il·lusió, l'esperança, la incertesa, la por... Tot ha d'anar bé, perquè el camí ha resultat ser llarg i dolorós i mereix d'una recompensa de per vida. Tot ha d'anar bé perquè, entre el caos mundial i l'egoïsme individual, la vida tira amb tota la seva força i fragilitat. Perquè no hi ha res de més important que el que està a punt d'esdevenir. Perquè portem milions d'anys naixent i morint i vivint aquest pas intermig que és el nostre gran aprenentatge. Perquè cap ideal pot igualar l'arribada d'una nova vida.

"...yo soy de la humanidad.

La frágil existencia

milagrosa y casual,

la vida más pequeña

vale mil veces más,

que la nación más grande

que se invente jamás."

(La Oreja de Van Gogh)

T'ESPEREM AMB ELS BRAÇOS OBERTS...

Y... PUNTOS SUSPENSIVOS!!!

"HONEY, HONEY (ABBA)
Honey honey, how you thrill me, ah-hah, honey honey

Honey honey, nearly kill me, ah-hah, honey honey

I'd heard about you before

I wanted to know some more

And now

I know what they mean, you're a love machine

Oh, you make me dizzy

Honey honey, let me feel it, ah-hah, honey honey

Honey honey, don't conceal it, ah-hah, honey honey

The way that you kiss goodnight

(The way that you kiss me goodnight)

The way that you hold me tight

(The way that you're holding me tight)

I feel like

I wanna sing when you do your thing

I don't wanna hurt you, baby,

I don't wanna see you cry

So stay on the ground, girl, you better not get too high

But

I'm gonna stick to you, boy, you'll never get rid of me

There's no other place in this world where

I rather would be

Honey honey, touch me, baby, ah-hah, honey honey

Honey honey, hold me, baby, ah-hah, honey honey

You look like a movie star

(You look like a movie star)

But I know just who you are

(I know just who you are)

And, honey, to say the least, you're a dog-gone beast

So stay on the ground, girl, you better not get too high

There's no other place in this world where

I rather would beHoney honey, how you thrill me, ah-hah, honey honey

Honey honey, nearly kill me, ah-hah, honey honey

I heard about you beforeI wanted to know some more

And now I know what they mean, you're a love machine"

És tan important el que es viu abans dels punts suspensius que condiciona tot el que vindrà després. És tan important com saber esperar el moment i la persona, encara que costi mesos i anys. Fins i tot, encara que ens faci sentir vulnerables, fora de control i espantats. Perquè quan el sentiment és de veritat no entén de raons, ni motius, ni opinions, ni pors...

"Te garantizo que habrá épocas difíciles y te garantizo que en algún momento uno de los dos o los dos querremos dejarlo todo, pero también te garantizo que si no te pido que seas mío me arrepentiré durante el resto de mi vida porque sé en lo más profundo de mi ser que estás hecho para mí."

(Pel·lícula "Novia a la fuga")