EL MEU PRIMER PREMI!!

Coincidint amb el canvi de look del blog, avui he rebut una gran alegria: el meu primer premi com a bloggera. M'ha fet molta il·lusió aquest detall, perquè prové d'una persona que segueixo des de fa molt de temps. Les reflexions que fa m'han ajudat a veure les coses des d'un altre punt de vista, i això és d'agrair.

A més a més, aquest premi porta implícites les següents regles del joc:

- Publicar la imatge del premi al blog.

- Modificar la imatge al gust i possibilitats de qui la rep.

- Explicar públicament set (7) detalls personals.

- Entregar el premi a altres bloggers.

Modificar la imatge no puc, o sigui que la deixo tal qual, que ja és prou bonica.

A continuació, set detalls personals meus:

- Sóc petita i d’aspecte fràgil. I sempre m’havia considerat poca cosa fins que vaig tenir els meus fills. Des de llavors “la força m’acompanya”, com a la pel·lícula.

- M’encanta la xocolata en totes les seves formes. Crec que té un component que el meu cos necessita sovint i és per això que no em va gens malament menjar-ne.

- Em sento fortament connectada als meus avis. És curiós, perquè només els veia durant les vacances i para de comptar. Però des de que se’n van anar definitivament, no he parat de sentir-los a prop meu.

- M'agrada molt caminar sense rumb.

- L’equilibri que busco sempre l’acabo trobant en la família (parella i fills).

- Tinc un gat i un gos que em regalen moments molt divertits.

- Faig punt de creu: m’ajuda a relaxar-me. En canvi, sóc incapaç de cosir les vores d’uns pantalons

.

I, pel que fa al premi, el dono als següents blogs:

QUIZÁS CAIGA UNA ESTRELLA: perquè transmet sentiments sense embuts, està molt ben escrit i ningú no es pot imaginar com és d'especial per mi la persona que l'ha creat.

AIGUA DE COLORS: perquè els seus dibuixos transmeten moltíssimes sensacions i m'encanten.

MOMENTS QUE COMPARTIM: el vaig descobrir fa poc i m'hi vaig identificar de seguida.

MÉS CARAMELS

Avui he rebut un e.mail d'una bona amiga, on em regalava una sèrie d'imatges de Thomas Kinkade, pintor nordamericà, del qual en deixo aquí una petita mostra que he trobat a google.

Al correu que he rebut, l'aigua tenia moviment. Val la pena contemplar els quadres sentint el soroll de l'aigua, perquè són màgics.

Uns bons caramels per començar el dia...

CELEBRANT EL CAP D'ANY

Aquesta nit he somiat que celebrava el cap d'any al meu poble, amb un grup de persones algunes de les quals no coneixia de res. I ho celebrava menjant exactament el que hi ha a la foto: un tall rodó de vedella.

Aquesta és la informació que he trobat a google:

Per començar, somiar amb un grup de gent significa que el meu subconscient m’està transmetent un missatge a través d'aquestes mateixes persones. Alguna cosa sobre elles o sobre els seus propis desitjos. Somiar amb persones desconegudes vol dir que el subconscient està fent que me n’adoni d’aspectes de mi mateixa que desconec o que mantinc ocults de cara als demés.

Somiar que la gent està menjant significa discussions.

Somiar que estic menjant acompanyada, significa guanys personals, prosperitat, bones relacions, harmonia, alegria, qualitat de vida.

El menjar representa aliment físic i emocional, energia.

Pel que fa a l’aliment en qüestió, convé analitzar quan vàrem menjar-lo i amb qui. Amb el menjar van barrejades vivències existencials anteriors, inclús de la infància.

I, per acabar, somiar que tallo carn m’està transmeten que he d’anar al metge a fer-me una bona revisió.

De moment, no acabo de captar el missatge que m’està transmetent, que segurament té a veure amb aquests aspectes de mi mateixa que desconec o tinc amagats. Segurament les coses no són com jo les veig i estic patint inútilment.

El tall rodó de vedella em porta molts i molts bons records de dinars en família a Tremp. De quan els nens eren petits i anàvem tots junts de vacances sense problemes, sense entrebancs. De quan érem una família compacta, unida i que anava junta a tot arreu. Ara tot està canviant molt depressa i el niu comença a fer senyals de buidar-se.

Tot plegat m’està resultant molt difícil. Per tant, espero que els guanys personals, l’harmonia i la qualitat de vida, entre altres aspectes positius del somni, no es facin esperar gaire.

Ah! I el tema de la revisió mèdica el porto al dia, per això no cal preocupar-se.

AJUSTANT LA BRUIXOLA

Alegria, tristesa, por i ràbia. Són les quatre emocions bàsiques de l’ésser humà. I les quatre són útils

El que facin o pensin els demés no és cosa teva. Preocupa’t, únicament, de tu

No jutgis

No et jutgis

No et censuris

Accepta la realitat tal i com és

Difícil, però no impossible...

METAMORFOSI

“Així, ben asseguda a la cadira i sense dir res, que els grans hem de parlar”

(Més em val no opinar, no fos cas que tothom em rebutgi)

“Estàs tonta o què?”

(Sóc inútil)

“És que... ja la veus... No sap ni fer-se un ou ferrat”

(Més inútil encara)

“Tot li fa por. A las nits dorm amb una llumeta encesa, jejeje”

(Sóc una gallina covarda)

“Buuuuf, nena... Quins pits que se t’han posat, no?”

(Sóc un fenomen raríssim de la naturalesa)

“Tu no ajudes gaire a casa, no?”

(Sóc un monstre egoïsta i no maduraré mai)

Etc...

Són frases dites per diferents persones en un mal moment, i escoltades a una edat molt i molt vulnerable. Probablement, si les persones que les deien sense pensar s'haguessin adonat del seu efecte negatiu, fins i tot devastador, ja no haguessin ni obert la boca.

Perquè el pitjor és com les ha rebut el subconscient.

I calen molts i molts anys per treure’s tots aquests farcells de sobre i acceptar-se.

És una metamorfosi llarga, fins i tot dolorosa, però val la pena.

Al cap i a la fi, de tot s’aprèn. Tot ens ajuda a créixer.

EXCURSIONS

(De l'arxiu de Fotos Antigues de Menorca)

Anys 50.

Moltes persones del poble feien un fons setmanal d’un pesseta durant tot l’any, per tal de passar tot un dia d’excursió anant a donar la volta a l’illa.

Quan arribava el dia en qüestió, cada persona havia estalviat 54 pta. Amb això, pagaven l’autocar i els hi sobraven diners per anar a prendre alguna cosa. Els àpats importants del dia els portava fets cadascú.

S’apuntava tanta gent que arribaven a necessitar fins a cinc autorcars. La gresca estava servida.

L’itinerari era el següent:

- Sortida de Maó.
- Esmorzar a Fornells.
- Arribar a Mercadal, prendre un aperitiu i, els més agosarats, pujar a peu l’única muntanya de l’illa: el Toro.
- Parar una estoneta a Ferreries.
- Dinar a Santandria (Ciutadella).
- Berenar a Es Migjorn.
- De tornada, ja de nit, parar a Alaior i ballar a l’envelat que tenien preparat per les festes.
- Arribada a Maó, cansats i feliços.

Cansats, feliços i afònics, perquè l’estona a l’autocar fent ruta se la passaven cantant.

Cada any igual i cada any diferent. Jo encara no existia, però quan sento parlar d’aquests viatges tinc la sensació d’haver-ne format part.

La meva àvia materna organitzava sempre aquestes excursions anuals i n’era la tresorera. Però la meva relació amb aquests viatges no acaba aquí:

En una d’aquestes excursions, es van conèixer els meus pares.

TANCADA EN UNA MALETA

Aquesta és la dona que porto a dintre i que, per mil raons absurdes, mai no s'ha atrevit a sortir.

"Vivimos esta vida como si lleváramos otra en la maleta: un puro autoengaño para pasar de puntillas por la misma, sin importarnos demasiado si la vivimos o la desperdiciamos" (Hemingway)

La cita l'he trobat en un altre post que vaig escriure ja fa temps.

Gràcies, Hemingway

Gràcies, Jack Vettriano

GRÀCIES, SUBCONSCIENT