PREPARATS PER ESTIMAR?

ESTEM PREPARATS?

NO.... ENCARA NO...

- Jo sempre he tingut por, encara que no ho semblés.

- A tu també t’han fet mal?
- Sí, però també m’ho he buscat, saps?
- I, ara?
- Ara he trobat la tranquil·litat que necessitava. Ja en tenia prou de patir...
- I... et sents bé?
- Bé, sí. Feliç, no. Però és millor així.
- A mi em passa el mateix. Prefereixo no deixar-me anar i controlar tot el que sento. És la manera de viure sense ensurts.
- A més a més, parlar amb tu em relaxa i em fa pensar, encara que tampoc vull anar més enllà. Em refereixo a pensar i donar-li voltes... Estic millor vivint el present.
- Jo també. Sort que tinc la teva amistat...
- Amics per sempre, ja ho saps.
- Si no fos per les nostres xerrades seria...
- Com estar perduts en un desert...
- Sí... I saps què? De totes les persones que conec, ets l’única que no m’altera.
- Jo també m’hi trobo molt a gust, amb tu.
- Si ens perdéssim junts en un desert, no ens sentiríem sols.
- Ni avorrits.
- Què bé haver-te conegut! (Si no existissis, t’hauria inventat)
- Jo també penso que he tingut una gran sort amb tu! (Si no existissis, t’hauria inventat)