dimarts, 23 de desembre de 2008

BONS PROPÒSITS



SER UN MATEIX

ESTIMAR DE DEBÒ

CUIDAR LA FAMÍLIA

MIMAR LES AMISTATS

CONTEMPLAR LA NATURA

FER INTROSPECCIÓ

RIURE I PLORAR AMB EL COR

FER BEFA I MOFA DELS OPORTUNISTES

COMPTAR FINS A 100 QUAN ALGÚ ENS PROVOQUI

VIURE EL PRESENT

DEDICAR UN SOMRIURE AL PASSAT I AL FUTUR

FER-LI CAS AL PETIT PRÍNCEP

dimecres, 17 de desembre de 2008

RESEM PEL QUE PUGUI SER

ORACIÓ:
EL POLITICSNOSTRES

Politicsnostres que sembleu preocupats

Investigats siguin els vostres partits

Vinguin a nosaltres els euros que heu malgastat

No feu més la vostra voluntat

Ni aquí a la Terra, ni a la Lluna ni a Mart

El nostre pa de cada dia

No ens robeu ja més a partir del dia d'avui

I vinguin a vosaltres totes les auditories

Així com a nosaltres ens vénen les inspeccions fiscals

I pareu d'enfotre-vos de la nostra confiança
Ans deixeu-nos tranquils i aneu a cagar
AMEN

diumenge, 14 de desembre de 2008

divendres, 12 de desembre de 2008

PREPARATS PER ESTIMAR?

ESTEM PREPARATS?
NO.... ENCARA NO...
- Jo sempre he tingut por, encara que no ho semblés.
- A tu també t’han fet mal?
- Sí, però també m’ho he buscat, saps?
- I, ara?
- Ara he trobat la tranquil·litat que necessitava. Ja en tenia prou de patir...
- I... et sents bé?
- Bé, sí. Feliç, no. Però és millor així.
- A mi em passa el mateix. Prefereixo no deixar-me anar i controlar tot el que sento. És la
manera de viure sense ensurts.
- A més a més, parlar amb tu em relaxa i em fa pensar, encara que tampoc vull anar més enllà.
Em refereixo a pensar i donar-li voltes... Estic millor vivint el present.
- Jo també. Sort que tinc la teva amistat...
- Amics per sempre, ja ho saps.
- Si no fos per les nostres xerrades seria...
- Com estar perduts en un desert...
- Sí... I saps què? De totes les persones que conec, ets l’única que no m’altera.
- Jo també m’hi trobo molt a gust, amb tu.
- Si ens perdéssim junts en un desert, no ens sentiríem sols.
- Ni avorrits.
- Què bé haver-te conegut! (Si no existissis, t’hauria inventat)
- Jo també penso que he tingut una gran sort amb tu! (Si no existissis, t’hauria inventat)

dijous, 11 de desembre de 2008

LA GENERACIÓ EINSTEIN



La generació dels nostres fills ja té nom: GENERACIÓ EINSTEIN. I se la defineix com la generació més preparada de la història.

Aquestes són les seves característiques:

Generación Einstein (1988-Actualidad)

Optimismo
Crecimiento, estructuración y prosperidad
Ideales tradicionales
Marcas omnipresentes
Serios
Buen futuro
La personalidad es algo real
La identidad es ser sincero con uno mismo
Deseo de familia
Diversas formas de familia(monoparentales, reconstruidas)
Separaciones más norma que excepción
Tener hijos fruto del amor
Consulta y sintonía


La nostra Generació X pessimista, buida d'idees i sense bruixola sembla ser que ha engendrat persones amb principis, amb ganes de prosperar, optimistes, serioses, amb personalitat i que busquen la felicitat i l’autenticitat.

Només per això hem de mirar el futur amb il·lusió; perquè aquest futur el protagonitzaran els nostres fills i tant debò els governadors, mandataris, manipuladors econòmics i tota aquesta munió de gentussa que no fa res més que parlar de crisi i pecar de megalomania, hagi d’acotar el cap avergonyida i derrotada davant una generació que no es deixa enganyar ni acomplexar.

Però, com sempre, hi ha de tot per tot arreu, i la generació Einstein tampoc es lliura de la gent impresentable, ploramiques, narcissista i amb ganes d’abocar sense compassió tots els seus traumes en els demés. Bé: aquest sector de població també acabarà acotant el cap, davant la poca capacitat d’adaptació que mostraran.

Ja ho deia el genial Albert Einstein:

"Los grandes espíritus siempre han encontrado una violenta oposición de parte de mentes mediocres."

dimecres, 10 de desembre de 2008

EL CREIXEMENT PERSONAL


No tenir por a decidir
No tenir por a equivocar-se
Mirar més enllà
Valorar tot allò que no és material
No mirar-se el melic
Fer-se responsable de les pròpies emocions
Ser independent en tots els sentits
Entendre que la felicitat no és la finalitat sino el propi camí
Plorar i riure
Transmetre alegria
Compartir els moments bons i dolents
Pensar que el millor està per venir
Ser agraït
No anar de víctima
Estimar sense entrebancs
La vida i tots els seus misteris...

dimarts, 9 de desembre de 2008

SOPARS FOREVER


Sota aquests toldos hi ha la Pizzeria de Cales Fonts, amb vistes a l'entrada del port i a una farola suspesa en el cel, que és la lluna plena de l'estiu.
Un altre lloc totalment recomenable per anar-hi sempre...

divendres, 5 de desembre de 2008

LA CONFIANÇA


"QUISIERA VOLVER A CONFIAR

Fuí criada con principios morales comunes:

Cuando era niña, madres, padres, profesores, abuelos, tíos, vecinos eran autoridades dignas de respeto y consideración.

Cuanto más próximos o más viejos, más afecto nos dieron.

Era inimaginable responder con mala educación a los más ancianos, a los maestros o autoridades...

HABIA RESPETO

Confiábamos en los adultos porque todos eran padres, madres o familiares de todos los chicos del bloque, del barrio, de la ciudad...

Teníamos miedo apenas de lo oscuro, de los sapos, ratones o películas de terror...

HOY TENGO UNA TRISTEZA INFINITA

Por todo que hemos perdido.

Por todo lo que mis nietos un día temerán.

Por el miedo en la mirada de los niños, jóvenes, viejos y adultos.

Derechos humanos para criminales..?

Deberes ilimitados para ciudadanos honestos..?

Pagar las deudas es idiotez?

Pero hay amnistía para los estafadores...

Los honestos son imbéciles..?

QUÉ PASÓ CON NOSOTROS..?

Profesores maltratados en las aulas.

Comerciantes amenazados por traficantes.

Rejas en nuestras ventanas y puertas.

CADA UNO ENCERRADO EN SU MUNDO

¿QUÉ VALORES TENEMOS AHORA?


Automóviles que valen más que abrazos.

Hijos queriendo regalos por pasar de curso.

Teléfonos móviles en las mochilas de los recién salidos de los pañales.

¿QUÉ VAS A QUERER A CAMBIO DE UN ABRAZO?

Más vale un Armani que un diploma.

Más vale una pantalla gigante que una conversación.

Más vale un caro maquillaje que un helado.

MÁS VALE PARECER QUE SER...

¿Cuándo fue que desapareció todo esto o se hizo ridículo?

Quisiera quitar las rejas de mi ventana para tocar las flores!!

Quisiera sentarme en la acera y tener la puerta abierta en las noches de verano.

Quisiera la honestidad como motivo de orgullo.

Quisiera la rectitud de carácter, la cara limpia y la mirada a los ojos.

Quisiera la vergüenza y la solidaridad.

QUISIERA LA ESPERANZA, LA ALEGRÍA, LA CONFIANZA, LA FE...

Quisiera el retorno de la verdadera vida, simple como la lluvia, limpia como un cielo de abril, leve como la brisa de la mañana... y definitivamente común, como tu...

Adoro mi mundo tan simple como lo conocí

CON ÉTICA, MORAL Y RESPETO

Volvamos a ser “GENTE”

Intentemos RECONSTRUIR un mundo mejor, más justo, donde las personas respeten a las personas

UTOPÍA?

QUIÉN SABE?

HAGAMOS EL INTENTO..."
(Anònim)
ON HA ANAT A PARAR EL QUE IMPORTA DE DEBÓ???
QUINA HUMANITAT MÉS PATÈTICA...
POBRE PLANETA...

dijous, 4 de desembre de 2008

VIURE CAP ENDINS


(Clicar a sobre de la imatge perquè sigui més llegible)
Ser autèntic i coherent amb un mateix, treballar el millor que es pugui, gaudir del dia a dia i de les coses que no són materials... Aquest deu ser el secret per sentir-se content i realitzat, sigui quina sigui la feina que tenim i la vida que hem escollit.

dimecres, 3 de desembre de 2008

SENTIMENTS I CONFUSIONS



"Tengo el resto de mi vida para conocerte"
STAND BY

"Cuanto más difícil es el camino, mejor es la recompensa que te espera al final"
TEMPS AL TEMPS
"Eras un pez grande en un estanque pequeño, esto es el océano y te estás ahogando"
I SI FOS POR?

"Dicen que cuando conoces al amor de tu vida el tiempo se detiene... y es verdad. Lo que no dicen es que cuando se vuelve a poner en marcha, lo hace aún más rápidamente para recuperar lo perdido"
L'OBLIT DEL PRESENT



Big fish, gran pel·lícula...




dilluns, 1 de desembre de 2008

EL FRARE DEL TEMPS



Sec INDIFERÈNCIA

Revolt CANVIS

Vent DEIXAR-SE PORTAR

Bo SERENITAT

Insegur COMPLEXES

Ventós PORS

Humit VULNERABILITAT

Pluja RECOLLIMENT

Aquest frare, que ve a ser un reflexe de part del nostre món interior, també està en el racó dels meus records d'infantesa. Les meves àvies se l'havien comprat i el tenien cadascuna al menjador de casa seva. Li feien molt de cas, i no m'estranya, perquè gairebé l'encertava sempre.

No pararé fins a trobar-lo i, llavors, també passarà a formar part del menjador de casa meva.