divendres, 22 de maig de 2009

ENCANTERI



La paraula encanteri ve del llatí incantari, i vol dir "sortilegi aconseguit mitjançant el cant". Es veu que a l'antiga Rússia, quan encara no existia l'anestèsia, els dentistes intentaven hipnotitzar els seus pacients cantant-lis una cançó. Era la seva manera d'evitar-lis el dolor.

Les persones encisadores, sense saber-ho, tenen aquest poder misteriós d'arribar als demés i aliviar o guarir el seu dolor. No es fan notar mai intencionadament, però la seva presència és com una llum que dóna alegria.

Els nadons, els nens petits, són encantadors per naturalesa. Pots passar-te hores mirant-te'ls; tenen un poder d'atracció molt fascinant.

Les persones grans, que han sabut envellir amb optimisme i equilibri, també tenen aquest poder encisador: són el reflex de tota una vida llarga, viscuda amb il·lusions i entrebancs, però, al cap i a la fi, viscuda.

Hi ha persones encantadores de totes les edats. D'on els hi ve l'encís? Precisament, de no ser conscients de que tenen aquesta virtut. Si algú pretén transmetre encant de manera intencionada, deixa de tenir aquesta aura.

Diuen que els encanteris poden arribar a fer riure i ballar una persona. Qui té encís, realment no ha de ser mag per aconseguir que l'altra rigui i balli. Senzillament, provoca un sentiment d'afecte i optimisme que dóna goig a qui té davant.

El encanto personal es una arma secreta.
La suprema seducción contra la cual hay pocas defensas.
El encanto personal es un aura, un perfume invisible que flora en el aire.
No puede suprimirse a voluntad, ni tiene una fórmula fija para lograrlo;
si uno cree poseerlo, probablemente le falte.
El encanto también se revela en una sensación de tranquilidad,
en modales correctos y llenos de naturalidad y a menudo en un donaire
nacido más de la confianza y la serenidad mental que de la juventud.
El encanto personal, es el más poderoso elemento de la conducta,
proporciona la oportunidad de dar a su existencia un instante de gloria.
Se asemeja al amor porque se impone sin la fuerza,
prodigando sus dádivas como la luz del día que nace.
Atrapa a su víctima,
pero nunca castiga y desarma desarmándose a su vez;
ataca sin herir.
(Laurie Lee)