divendres, 22 de maig de 2009

ENCANTERI



La paraula encanteri ve del llatí incantari, i vol dir "sortilegi aconseguit mitjançant el cant". Es veu que a l'antiga Rússia, quan encara no existia l'anestèsia, els dentistes intentaven hipnotitzar els seus pacients cantant-lis una cançó. Era la seva manera d'evitar-lis el dolor.

Les persones encisadores, sense saber-ho, tenen aquest poder misteriós d'arribar als demés i aliviar o guarir el seu dolor. No es fan notar mai intencionadament, però la seva presència és com una llum que dóna alegria.

Els nadons, els nens petits, són encantadors per naturalesa. Pots passar-te hores mirant-te'ls; tenen un poder d'atracció molt fascinant.

Les persones grans, que han sabut envellir amb optimisme i equilibri, també tenen aquest poder encisador: són el reflex de tota una vida llarga, viscuda amb il·lusions i entrebancs, però, al cap i a la fi, viscuda.

Hi ha persones encantadores de totes les edats. D'on els hi ve l'encís? Precisament, de no ser conscients de que tenen aquesta virtut. Si algú pretén transmetre encant de manera intencionada, deixa de tenir aquesta aura.

Diuen que els encanteris poden arribar a fer riure i ballar una persona. Qui té encís, realment no ha de ser mag per aconseguir que l'altra rigui i balli. Senzillament, provoca un sentiment d'afecte i optimisme que dóna goig a qui té davant.

El encanto personal es una arma secreta.
La suprema seducción contra la cual hay pocas defensas.
El encanto personal es un aura, un perfume invisible que flora en el aire.
No puede suprimirse a voluntad, ni tiene una fórmula fija para lograrlo;
si uno cree poseerlo, probablemente le falte.
El encanto también se revela en una sensación de tranquilidad,
en modales correctos y llenos de naturalidad y a menudo en un donaire
nacido más de la confianza y la serenidad mental que de la juventud.
El encanto personal, es el más poderoso elemento de la conducta,
proporciona la oportunidad de dar a su existencia un instante de gloria.
Se asemeja al amor porque se impone sin la fuerza,
prodigando sus dádivas como la luz del día que nace.
Atrapa a su víctima,
pero nunca castiga y desarma desarmándose a su vez;
ataca sin herir.
(Laurie Lee)

dimarts, 19 de maig de 2009

ANDY TRIAS


"No sóc un malalt; sóc una persona que té un cromosoma més."
(Andy Trias)
Si hi alguna cosa digne de veure i escoltar és una persona íntegre, lluitadora i amb les idees clares. Tant de bo moltes de les que tenen la quantitat de cromosomes "que toca?", "normal?", "exacte?", "apropiada?" (paraules i més paraules); tant de bo la resta de la gent tingués una petita part del sentit comú que va demostrar tenir ell.
Va ser tot un honor per mi escoltar parlar l'Andy de la seva, diguem-li, peculiaritat. Em vaig sentir petitíssima al seu costat. Em va ensenyar més que moltes ments brillants i il·luminades que es passegen pels mitjans de comunicació dient bagenades, penjant-se medalles i arreglant un món que és més senzill, simple i bonic del que ens volen fer empassar dia rere dia.
L'Andy viu en parella des de fa molts anys. Ara en té 36. Es va independitzar a una edat en què molts encara demanen diners als pares pels seus capritxets i no se'n van de la faldilla protectora dels seus progenitors ni que els matin.
L'Andy treballa, li prepara unes truites boníssimes a la seva dona i, tots els dimarts, els dos van a casa de la mare d'ell per sopar junts i fer-li companyia.
L'Andy va veure morir el seu pare. Era un adolescent, amb una peculiaritat que el feia diferent dels altres, però va sentir el mateix dolor, la mateixa sensació de pèrdua i la desesperació. Molt sovint, mira cap al cel i li envia petons al seu pare.
L'Andy només demana confiança per part de tothom, i que els governants tractin les persones com ell amb tota la dignitat i alegria que ells saben transmetre.
En un món com el d'avui, que sembla que hagi perdut el nord, on la gent corre no sap cap a on, viu de ficar el nas en la vida dels demés i buscar els guanys materials de la manera més fàcil possible, trobar algú com l'Andy dóna esperances quan mirem el futur. Com molt bé va dir ell ahir: "Tots els camins porten a Roma. Només cal trobar el més adequat."
A l'Andy li dedico aquests fragments escrits per Mario Benedetti, gran poeta que, malhauradament, ens acaba de deixar:
"Me gusta la gente que piensa y medita internamente. La gente que valora a sus semejantes no por un estereotipo social ni como lucen. La gente que no juzga ni deja que otros la juzguen.
Me gusta la gente con personalidad.
Me gusta la gente capaz de entender que el mayor error del ser humano es intentar sacarse de la cabeza aquello que no sale del corazón."
GRÀCIES PER TOT, ANDY...

divendres, 15 de maig de 2009

EN LA MILLOR COMPANYIA


"Como seres humanos tenemos, en primer lugar, derecho a existir y, luego, tenemos derecho a establecer cómo queremos existir." (Walter Dresel)


Després d'anys i anys deixant-me anar per la vida, veient passar el temps sense adonar-me'n, visquent més la vida dels altres que la meva pròpia, he descobert que mai pots estar al cent per cent amb ningú si no ho estàs abans amb tu mateix.


És més senzill del que sembla. Només cal:
DEDICACIÓ
ESCOLTAR-SE
MIMAR-SE
RESPIRAR A PLE PULMÓ
RIURE'S D'UN MATEIX
DEIXAR ANAR LA PRÒPIA CREATIVITAT
SER INDIFERENT AL QUE PENSEN ELS DEMÉS
NO TOLERAR XANTATGES EMOCIONALS
REBUTJAR LES MALES COMPANYIES
ABANDONAR PER SEMPRE MÉS EL SENTIMENT DE CULPA
ACCEPTAR-SE
Animo tothom a començar des d'ara mateix a tenir cura d'un mateix, a fer-se responsable de les pròpies decisions, a no tenir por de les opinions alienes i a estimar-se incondicionalment. Tot aquells regals que ens fem a nosaltres mateixos també els rebran els nostres éssers estimats.






dimarts, 5 de maig de 2009

BENVINGUT A LA VIDA

Diuen que els fills vénen "amb un pa sota el braç". Déu ser la manera de dir que porten la felicitat a la família.

En el cas d'en Marc, jo diria que ha arribat amb tota una fleca sencera. Ha nascut avui, a les 4 de la matinada, i no és conscient de tots els regals que ha portat amb ell:

AMOR
FELICITAT
IL·LUSIÓ
ESPERANÇA
ALEGRIA
CONFIANÇA EN EL FUTUR
Tot un cúmul de sentiments positius. També ha portat una certa nostàlgia per allò que no va poder ser fa divuit mesos, però, al mateix temps, té el seu angelet de la guarda amb ell, perquè hi ha algú que no hi és físicament, però que vetlla per la seva recent estrenada vida.
Marc: t'esperàvem amb els braços oberts i, per fi, els hem pogut tancar al teu voltant. No et pots imaginar com t'han arribat a desitjar els teus pares... i tots nosaltres.
Avui, més que mai, el present és un regal...