dimarts, 21 de juliol de 2009

S.O.S.: ÉS POR



"Viceversa
Tengo miedo de verte
necesidad de verte
esperanza de verte
desazones de verte
tengo ganas de hallarte
preocupación de hallarte
certidumbre de hallarte
pobres dudas de hallarte
tengo urgencia de oírte
alegría de oírte
buena suerte de oírte
y temores de oírte
o sea
resumiendo
estoy jodido
y radiante
quizá más lo primero
que lo segundo
y también
viceversa"
(Mario Benedetti)


La por s'acaba quan un deixa de viure cap enfora i s'endinsa en el que és ell mateix.
La por s'acaba quan un s'accepta tal i com és i no necessita de l'aprovació dels demés.
La por s'acaba quan un controla la seva pròpia vida, assumint emocions, sentiments i angoixes.
La por s'acaba quan un té clar que no ha de donar explicacions a ningú de la seva singularitat.
La por s'acaba quan la diferència és allò que ens fa ser estimats.
La por s'acaba quan no vivim esclaus de l'odi, l'enveja i la insatisfacció.
La por s'acaba quan som capaços d'escombrar tots els sentiments negatius i comencem a gaudir de tot el que ens ofereix la vida.

EL BLOQUEIG EMOCIONAL


Cal sortir d'aquí...

dilluns, 20 de juliol de 2009

LA POR A DECIDIR


"Ante un futuro incierto un corazón valiente"
(Anónimo)

La por al fracàs

La por a estimar

La por als amics

La por a un mateix

La por a tot

No es tracta de no tenir por. Es tracta de conèixer-la, saber que pot formar part de la nostra vida en un moment donat i ser capaç de controlar-la.

Tenir una vida estable, sòlida i equilibradament feliç depèn de la nostra capacitat d'esforç, de saber aixecar-nos cada vegada que caiem.

No té cap sentit una vida sense entrebancs. Tot allò que ens fa evolucionar i créixer com a persones constitueix l'únic equipatge que ens hem d'endur el dia que marxem d'aquí.





dimarts, 14 de juliol de 2009

TERÀPIA


US PRESENTO EL MILLOR VEHICLE PER FER UN VIATGE A L'INTERIOR D'UN MATEIX

TORNAR A COMENÇAR


Si la vida fos una bassa d'oli, si tot surtis com volem a la primera de canvi, si no patíssim, si no ens equivoquéssim... no aprendríem res en absolut.
Aquesta por als errors, a les frustracions, als sentiments, a deixar-se portar per la intuició, ens posa una bena als ulls que ens impedeix gaudir de la vida tal i com es presenta.
No és fàcil aixecar-se després d'una caiguda
No és fàcil buscar solucions enmig de la confussió
No és fàcil acceptar la realitat
No és fàcil perdonar sense claudicar
No és fàcil ser fort i independent
No és fàcil rebutjar l'odi i l'autocompassió
Si la vida fos un camí de roses, no tindria cap mena de sentit. Naixeríem plorant, però moriríem amb un somriure estúpid dibuixat a la cara i amb un equipatge superficial i buid de tot allò que realment importa, tot allò que un dia ens emportarem quan ens toqui marxar d'aquesta realitat.
El sentit de la vida el tenim en els aprenentatges que ens va regalant el dia a dia. Tot allò que ens fa riure, plorar, enfurismar-nos... Tot són vivències que hem d'agafar al vol, no deixar-les passar de llarg i, sobretot, rebre-les amb valentia.
Això sí, no és fàcil. Per sort no ho és...

dijous, 9 de juliol de 2009

APRENENTATGES PER A LA VIDA



Per què resulta tan difícil:

SER HONEST
SER SINCER
SER VALENT
DIR LA VERITAT
PLANTAR CARA
TENIR AUTOESTIMA
ESTAR SOL AMB UN MATEIX
PASSAR DESAPERCEBUT
SER RESOLUTIU
PATIR
ESTIMAR
RECONÈIXER ELS ERRORS
TORNAR A COMENÇAR
Per què resulta tan difícil si, de fet, aquests són els ingredients que li donen sentit i xispa a la vida?
I per què aquesta por a transmetre-ho a les properes generacions?





dimarts, 7 de juliol de 2009

EQUIVOCAR-SE I RECTIFICAR


Si creiem que aquella persona que tenim al costat no ens necessita, perquè sembla forta, independent i no ens dóna problemes, és molt probable que ens equivoquem.
Aquesta personeta invisible, que va fent la seva vida sense gairebé exigir res, probablement se sent més sola que ningú, i s'agafa a la primera amistat que sembla fer-li cas.
Què passa, llavors, quan s'ha equivocat i en comptes d'un amic ha trobat un oportunista? Que al primer problema es destapa tota la mentida i falsetat dels sentiments. Que descobreix que era un "cap de turc" sobre qui abocar totes les culpes, que està sola perquè s'ha apartat de tothom, que aquella persona que tant deia estimar-la l'estava absorbint fins al punt d'aïllar-la de tot i de tots.
Mea culpa per creure que la meva filla petita estava bé.
Mea culpa per no haver vist abans que la deixava de banda.
Mea culpa per haver-la convertit en algú invisible a dins de la pròpia família.
Mea culpa si això l'ha allunyat de mi i l'ha apropat a gent que no li convenia gens.
Mea culpa...
La crisi ens ha servit a totes dues per recapitular. Ens estem recuperant com a mare i filla. Ara em té al seu costat per poder decidir quin camí agafar i per què. I ella, a la seva manera, també m'està ensenyant quin és el millor camí.
Amor incondicional, coherència, força, valentia, valors sòlids... Tantes i tantes coses que ajuden a recuperar el control de la teva vida...