divendres, 5 de febrer de 2010

AMAGANT-SE D'UN MATEIX


"El traidor no es otra cosa que un déspota en apuros, que no puede hacer su voluntad, sino resignán­dose a desempeñar un papel se­cundario."

Amb la màscara de la bondat, la simpatia i la innocència hi ha persones que es mouen sinuosament al voltant nostre.

La seva amistat és la millor, els seus sentiments són els més purs, tot el que tu els hi puguis dir serà utilitzat en contra teva.

La seva astúcia i saber fer, malauradament, prové de tota la malícia que ha format part d'elles des de sempre. Darrera el seu comportament intatxable i indiscutible hi ha les pitjors intencions i si en algun moment els descobreixes, prepara't a aguantar els seus crits d'impotència i el seu posat de víctima. I tindràs el "goig" de veure'ls "tombar la truita" i de sentir-te com el dolent de tota la història.

Aquests fets, que a certes alçades de la vida ja no t'afecten en absolut, que per alguna cosa serveixen tots els anys d'experiència, quan t'enganxen a edats més tendres i sense recursos per respondre amb tota la serenitat del món, poden arribar a ser devastadors.

Els traïdors, envejosos, frustrats, que viuen per prendre la felicitat als que ells anomenen "amics", només mereixen la indiferència més absoluta i que allò que ells anomenen "sentiments" tingui un valor zero.

Quins sentiments hi pot haver darrera l'afany per competir i per utilitzar les persones com si fossin trofeus?

Si d'una vegada per totes deixéssim de banda el que és políticament correcte en la nostra vida diària, moltes tonteries d'aquestes passarien al sac dels oblids directament.

3 comentaris:

- assumpta - ha dit...

Quanta raó que tens.
Fa un any i escaig vaig endur-me un bon desengany, per haver cregut en una persona d'aquestes.
Feia més any, la tenia sota al meu càrrec en la empresa on treballo. Vaig fer tot el possible i impossible per a que se li renovés el contracte, li vaig explicar coses que només expliques a un amic, amic i un llarg etc...

Ella va fer veure en tot moment que hi havia una bona amistad. Tot va resultar ser fals! Una enganyifa de les més gruixudes que et pots trobar.
Fa un any i escaig (i perquè no dir-ho si és veritat) gràcies a mi va pujar de càrrec. Llavors, li vaig veure la cara al dimoni i li vaig dir ben clar.
Per aquelles coses que té la vida i no saps ni perquè ni com passen, al setembre van fer fora la nostra cap. Aquí van possar en substitució? a ella!!! perquè? doncs perquè com a mi no em podia treure més suc... va anar a picar més alt. A la F.D.P (en castellà H.D.P) li va sortir rodó.
Ara, ella ens mane a tots!!!
És una pena, però és així.
Ara la gent, (com ella va disfressada d'àngel tot el dia) sembla que ja li comença a veure el llautó.
M'he esbrabat.
Ho sento, però em fa molta malícia aquest tipus de gent.
Petons, wapaaaaaaaa!
;)

lanuor ha dit...

Assumpta!!
El món és ple de FDP disfressats d'angelets, o de llops amb la pell d'ovella per sobre. Hem d'anar molt amb peus de plom, perquè a més a més, és gent que sap molt bé el que es fan, que ho tergiversen tot, que saben "tombar la truita" i saben molt bé fer-se les víctimes. Em sap molt de greu el que et va passar, però mira, com tu dius, ara li comencen a veure el llautó, i és que el temps col·loca a tothom en el seu lloc, tard o d'hora (més aviat tard, què hi farem). Com diuen en castellà "A todo cerdo le llega su San Martín".
Ara la meva filla gran es comença a trobar que algunes que es deien "grans amigues" a la que poden li foten la punyalada trapera. Sort que es va adonant de les coses. Li he dit que "faci neteja", que d'amics de veritat n'hi ha ben pocs.
Una abraçada!!

Sílvia ha dit...

M'ha agradat molt com has expresat aquest sentiment que surgeix en front de la traïduria. I es que resulta tant injust! però també sóc de les que creu que el temps s'encarrega de posar les coses al seu lloc per aquestes persones, encara que no ens ho sembli o trigui a passar.
Per cert, que la teva filla gran pot estar molt orgullosa de tenir una mare sàvia que les veu venir i la pot orientar.
Una abraçaca i fins aviat!