dijous, 18 de març de 2010

EL RACÓ DELS OBLIDS


La ment humana és un misteri. Entre moltes curiositats que formen part d'ella, té un racó dels oblids on hi ha guardats tots els records, totes les vivències i tots els pensaments que, d'una o altra manera, anem seleccionant i rebutjant.
A vegades, les persones que tenim al costat pateixen una amnèsia sorprenent sobre un fet que nosaltres recordem amb una claretat meridiana. I estàvem junts quan la vivència s'estava produint.
Quin és el filtre que ens fa oblidar o recordar? La negativitat amb la qual ho vàrem viure? La vergonya, el malestar que allò ens va produir?
Està molt bé tenir aquest raconet a dins del nostre cervell. El que estaria millor seria tenir-lo ben endreçat per si algun dia els anys, l'equilibri, la maduresa ens porten a voler trobar allò que en un moment de la nostra vida hi vàrem llençar.

dilluns, 1 de març de 2010

COM EN UN NÚVOL


Així és com recordo les vivències passades. Com en un núvol, que mentre hi era semblava que no havia de marxar mai però que, sense adonar-me'n, es va anar esvaint. I tot sembla que acaba de passar. Tot és nítid, com si fos ara que els nens encara han d'anar a l'escola acompanyats i s'han de quedar a dinar al menjador. Com si ahir mateix haguéssim compartit jocs al Cau i ells portessin la camisa dels petits. Fins i tot, com si encara no sabessin caminar i els hi hagués de donar el menjar a la boca.
El temps juga molt males passades: un moment que se't pot fer etern, de cop i volta forma part d'un passat molt remot i només et queda preguntar-te: ho hagués pogut fer millor? vaig gaudir realment de tot allò? vaig desperdiciar detalls que valien molt la pena mentre esperava que arribés un futur que ja és aquí?
I això fa que ara mateix vegi que haig de viure intensament el moment, perquè d'aquí a uns quants anys em faré les mateixes preguntes sobre el meu present més immediat, que és ara.