RULL

I llegia una i altra vegada les mateixes línies del mateix llibre, incapaç de passar pàgina.

"Un barco no debería navegar con una sola ancla, ni la vida con una sola esperanza" (Epicteto)

NOSTÀLGIA

Aquella careta rodona amb restes de galeta
Aquell somriure ampli sense dents
Aquella mirada d'admiració
Aquella innocència

Els anys passen, la cara es va afilant i ja no s'embruta de galeta, els somriures són cars de veure, l'admiració ha marxat definitivament a can taps i la innocència s'ha perdut amb la màgia dels primers anys.

I jo he entrat en un rull de nostàlgia, pensant que alguna cosa quedava. Però els fills es fan grans i busquen el seu camí.

"La añoranza es el camino previo a convertirse en estatua de sal" (Enrique Múgica Herzog)

Començo l'any passada per aigua...

TOCANT DE PEUS A TERRA

Si hagués de definir l'any que acaba de marxar podria dir que la seva òrbita ha estat com una muntanya russa: pujades i baixades i un formigueig constant a la panxa.

Necessito un any com un carrussel. Anar donant voltes i voltes, sense sobresalts. Però no depèn de mi ni de ningú que sigui així.

Necessito dir adéu a tantes frustracions de la meva adolescència. Necessito alegrar-me per tot el que he après.

Necessito deixar que els meus s'equivoquin sense intervenir.

Necessito baixar de la muntanya russa i tocar de peus a terra.

Bon any a tothom!!!