Si hagués de definir l'any que acaba de marxar podria dir que la seva òrbita ha estat com una muntanya russa: pujades i baixades i un formigueig constant a la panxa.
Necessito un any com un carrussel. Anar donant voltes i voltes, sense sobresalts. Però no depèn de mi ni de ningú que sigui així.
Necessito dir adéu a tantes frustracions de la meva adolescència. Necessito alegrar-me per tot el que he après.
Necessito deixar que els meus s'equivoquin sense intervenir.
Necessito baixar de la muntanya russa i tocar de peus a terra.
Bon any a tothom!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada