dijous, 4 d’abril de 2013

AMB LA FLOR A LA MÀ



I quan ja em pensava que havia arribat al súmum del coneixement i l'experiència, a una edat respectable sense sorpreses i amb un total control de totes les situacions, ve la vida i em torna a deixar en el punt de partida.

No s'acaba mai de conèixer les persones.

Potser, malgrat tots els anys que porto, sempre hi haurà una nena innocent dins meu. Potser la majoria de nosaltres, per no dir tots, sempre tindrem aquest espai buit, a l'espera d'una sorpresa de darrer moment.

Aquesta vegada, la sorpresa no m'ha afectat directament, però m'ha fet veure que em puc equivocar amb les primeres impressions.

Hi ha gent que per diners fa veritables tonteries. No sé de què em sorprenc, això és el pa nostre de cada dia...

2 comentaris:

Ariadna ha dit...

Amb la flor a la mà es amb el lliri a la mà? Suposo que si...
I no és bonic tenir aquest punt d'inocència? Què aborrit (encara que no sé si aborrit sigui la paraula més adecuada) seria que tot fóra previsible i que ho veiessim a venir tot.

lanuor ha dit...

Tens raó, és amb el lliri a la mà. I també tens raó quan dius que seria avorrit, o massa mecànic, veure-se-les venir totes. És el punt d'innocència el que fa que sempre estem aprenent.
Molt contenta de trobar-te per aquí. Ja he vist que tornaves a tenir problemes. Espero que tot s'hagi resolt.