dimecres, 21 de febrer de 2018

FERIDES QUE NO CUREN

Després de tants anys, tants, encara em pesa i em dol la motxil·la que em vaig penjar jo soleta en una època dolenta en qüestió d'autoestima.

Sé que no em volies fer mal. Sé que ni tan sols hi deus pensar. Sé que m'ho explicaves per sentir-te bé amb tu mateix. Però en el meu cas va tenir l'efecte d'una ganivetada que em va produir una ferida molt fonda. Tan fonda que, quan menys m'ho espero, em comença a coure de nou.

No es tracta del fet en si mateix, que no té cap importància, sinó de com m'ho vaig explicar a mi mateixa, de com jo també em vaig clavar una ganivetada encara més forta.

Les ferides emocionals són les que més costen de curar. Són les que més mal fan quan es tornen a obrir, perquè tornen a sagnar com si fos el primer dia.

I les platges em produeixen tristor algunes vegades. Miro el mar, les onades, sento l'escalfor del sol i voldria plorar per tot el que no sóc ni seré mai, per tota la teva tristor del passat, perquè penso que mai t'he fet sentir d'aquella manera.

I la nostra és una història complerta i plena. Però no ho puc evitar.

I mira que han passat anys...