diumenge, 4 de novembre de 2018

SOLA






Sola.
Voldria trobar una sendera infinita, on poder caminar sense parar per oblidar el pou d'aigua freda on sempre m'he estat banyant sense ser-ne conscient.

Sola.
Crec haver descobert el perquè de la tristor que m'ha acompanyat sempre, molt de temps enterrada en un lloc de mi que no sabia ni que existia.

Sola.
L'estiu, les platges, els càmpings, els geriàtrics... Em posen malalta perquè em fan sentir fins ben endins la fredor de la intransigència i la intolerància. Aquelles que van trobar una porta ben oberta en mi, perquè no calia fer cap paper. Aquelles que ningú més va patir quan sí calia fer un paper.

Sola.