SI (Rudyard Kipling, 1895)

 

Si mantens el cap fred quan al voltant

Tothom el perd i a més te’n fan culpable,

Si confies en tu quan tots en dubten,

Però permets també que et qüestionin;

Si esperes i no et canses d’esperar,

Si t’enganyen i no respons amb trampes,

Si t’odien i tu no et permets l’odi,

Ni fas veure que ets massa bo ni savi:

 

Si somies i els somnis no et dominen;

Si penses i pensar no et paralitza;

Si acares el triomf com el desastre

I aquests dos impostors tractes igual;

Si suportes de dir la veritat

I que la torcin per enganyar els ximples,

O veus que han destrossat els teus propòsits,

I t’ajups i els refàs amb eines velles.

 

Si pots amuntegar tots els teus guanys

I te’ls jugues un cop a cara i creu,

I perds, i recomences novament

I no parles mai més del que has perdut;

Si poses cor i nervis i tendons

Per complir els objectius que s’esvaeixen,

i esperes el teu torn quan res no et queda

tret de la Voluntat que et diu: “Espera”.

 

Si parles amb la gent i ets virtuós,

No menysprees la gent quan vas amb reis,

Si ni amics ni enemics poden ferir-te,

Si tots compten amb tu, però ningú massa;

Si el minut implacable saps omplir

Amb seixanta segons inestimables,

La Terra és teva i tot el que hi ha en ella

I, encara més: seràs un Home, fill.

 (Traducció al català del poema “If” de Rudyard Kipling, 1895)

ENS DESHUMANITZEM

 Ja sé que no es pot donar res per fet. 

Ja sé que no hi ha res segur en aquesta vida.

Ja sé que vivim una epidèmia de passotisme i indiferència que va creixent cada vegada més.

Però no tolero aquesta fredor, aquesta covardia, aquesta indiferència i manca d'empatia. Aquest anar pel món trepitjant els demés i mirant cap a un altre cantó. Llençant la pedra i amagant la mà.

Els que ens fem grans dia a dia (l'edat no perdona), no podem evitar esgarrifar-nos davant el tracte que es dóna a les persones joves, preparades i lluitadores, que comencen amb il·lusió i ganes i, de cop i volta, tot se'ls en va a norris per motius esperpèntics i inexplicables.