ESTIC DONANT MAL EXEMPLE?

Quan prenc una decisió, ho faig sabent que alguna cosa perdré.

Sempre he tingut clar que no es pot tenir tot, és el que em van ensenyar els meus pares.

També amb el temps he anat aprenent altres coses: a equivocar-me, a rectificar, a demanar perdó, a assumir les conseqüències dels meus actes...

He intentant transmetre això a la meva pròpia família, però de moment no me'n surto. Potser cal temps.

Decidir i perdre és qüestió de valentia i de continuar endavant.

Potser no estic donant un bon exemple, en aquest sentit. Potser no estic donant la imatge que em penso, sino ben al contrari.

Estic cansada...

"El hombre que pretende ver todo con claridad antes de decidir, nunca decide" (Henri Frédéric Amiel)

AQUESTS PETITS MESTRES

Fan que el temps s’aturi.

Ens donen lliçons d’optimisme i de sorpresa.

Ens ensenyen tolerància.

Ens fan ser més valents davant de tot.

Ens obliguen a tenir coherència i a donar exemple.

Ens contagien les seves ganes de viure.

Ens ajuden a tenir-ho tot més clar.

Són ells...

ELS FILLS

WAITING FOR A RESPITE

Necessito unes bones vacances, en companyia de mi mateixa i dels meus. Sense problemes, cabòries, pors irracionals, neures.

Unes vacances mentals, on només hi tingui cabuda el dia a dia, amb els seus paisatges estiuencs, amb els seus pensaments positius, lluny de la rutina que se'ns menja i ens embogeix d'alguna manera.

Unes vacances en família.

ESMOLANT LES EINES

El leñador tenaz

Había una vez un leñador que se presentó a trabajar en una maderera. El sueldo era bueno y las condiciones de trabajo mejores aún, así que el leñador se propuso hacer un buen papel.

El primer día se presentó al capataz, que le dio un hacha y le asignó una zona del bosque.
El hombre, entusiasmado, salió al bosque a talar.
En un solo día cortó dieciocho árboles.

-Te felicito -le dijo el capataz-. Sigue así.
Animado por las palabras del capataz, el leñador se decidió a mejorar su propio trabajo al día siguiente. Así que esa noche se acostó bien temprano.

A la mañana siguiente, se levantó antes que nadie y se fue al bosque.
A pesar de todo su empeño, no consiguió cortar más de quince árboles.
«Debo estar cansado», pensó. Y decidió acostarse con la puesta de sol.

Al amanecer, se levantó decidido a batir su marca de dieciocho árboles. Sin embargo, ese día no llegó ni a la mitad.

Al día siguiente fueron siete, luego cinco, y el último día estuvo toda la tarde tratando de talar su segundo árbol.
Inquieto por lo que diría el capataz, el leñador fue a contarle lo que le estaba pasando y a jurarle y perjurarle que se estaba esforzando hasta los límites del desfallecimiento.

El capataz le preguntó: «¿Cuándo afilaste tu hacha por última vez?».

-¿Afilar? No he tenido tiempo para afilar: he estado demasiado ocupado talando árboles.

(Jorge Bucay)

La importància d'un bon descans.

La importància de saber parar i estar sense fer res.

La importància d'esmolar les nostres pròpies eines per continuar endavant, de la millor manera.

ELS CINC SENTITS

Mentre deixem que les cabòries ens omplin el cap i ens bloquegin, ens perdem instants irrepetibles, plens de petits detalls d'aquests que ens va oferint la vida sempre i en tot moment.

Mentre ens deixem dominar per pensaments negatius que no porten enlloc, no veiem aquella flor tan bonica i perfecta, no olorem aquella flaire que ens porta records feliços, no som capaços de deixar-nos portar per la màgia de la música, ni arribem a apreciar el gust d'un menjar fet amb amor, ni gaudim del contacte amb la persona estimada.

"La vida se vuelve una fiesta cuando sabes disfrutar de las cosas normales de cada día" (Phil Bosmans)

NO EM FEU SENTIR INVISIBLE

Mostreu una petita espurna de consideració, no demano més.

I és que m’està costant molt acceptar els canvis, cada vegada més evidents. És com si el niu que vàrem crear amb tants esforços s’anés esmicolant de mica en mica.

Heu après a volar abans del que em pensava i ara no sé què hi pinto jo enmig de tot això. M’estic ofegant de solitud i d’obligacions.

No sé com obrir les cadenes sense trencar-les, i em sento utilitzada, explotada i poc persona. Quan no estic bé, només percebo mirades de menyspreu i de cansament.

Estic farta d’aquest “intercanvi comercial”, de satisfer necessitats quan ja no cal, d’oblidar-me de mi mateixa.

Ja no sé ni com es fa per volar i em sento atrapada en aquest niu fet pols i mig trencat.

UN BON AMAGATALL

Intimitat, llibres i el pensament volant lliure