dimarts, 21 de setembre del 2010

EL VERÍ PATÈTIC



Ingredients:


- FRUSTRACIÓ
- NARCISSISME
- ENVEJA
- IMPOTÈNCIA + PREPOTÈNCIA
- SOBÈRBIA
- MALA EDUCACIÓ
- AGRESSIVITAT
- INTOLERÀNCIA


No va dins d’un envàs amb una calavera. Té forma de persona simpàtica en un principi però, passats cinc minuts, els seus efectes poden ser letals fins al punt de matar tota l’harmonia i bon rotllo que pugui haver-hi en una reunió.

Entra amb ínfules de grandiositat i comença imposant-se a crits, de manera agressiva, amb una negativitat absoluta cap a tot. L’ambient es comença a enrarir fins a fer-se irrespirable. Si no se l'ha identificat des d’un bon començament, els efectes del seu verí afectaran tothom.

Com que són persones que ni escolten ni aprenen, el diàleg és nul i només queda l’opció d'allunyar-se el més aviat possible de les substàncies tòxiques que va emetent, i anar-se preparant perquè la propera vegada que topem amb ella no en provem ni una sola gota.


I mentre aquesta persona verinosa ha vomitat tota la seva podrimenta i se n’ha anat tan ample, perquè és immune al que puguem sentir, pensar i dir la resta (no oblidem que ni escolta ni aprèn), nosaltres intentem tornar a agafar el polze de la nostra vida patint els maleïts efectes secundaris: indignació, taquicàrdia, ganes de pegar contingudes, etc.


Bé: ara mateix m’estic desintoxicant després dels glops que em vaig prendre ahir, com molts altres que també hi eren. I, al mateix temps, preparo un bon antídot per a la propera vegada que, per desgràcia, sé que es tornarà a donar. Però a mi ja no m’agafarà desprevinguda.

dijous, 16 de setembre del 2010

MOSAIC














El que més m'agrada
Un lloc per perdre's
Artista preferit
El meu color
El que m'encanta menjar

dilluns, 13 de setembre del 2010

TAULA BRASER



Aquest és un dels records entranyables de quan anava al poble a passar els nadals.

A totes les cases dels nostres parents hi havia aquesta taula, amb el mantel i les brases a sota, per escalfar-se. Quan arribaves del carrer, amb el fred humit i tallant calant-te els ossos, era un plaer seure i tapar-te les cames amb aquell mantel gruixut. Immediatament notaves l’escalfor del braser que et pujava des dels peus congelats.

A sobre la taula, un plat amb torrons, una altre amb pinyons ensucrats i les begudes calentes. Per mi, la conversa era el que menys contava. Em sentia protegida i dolçament cuidada en aquelles estones.

dijous, 9 de setembre del 2010

TOT BEN ENDREÇAT



Dóna una gran sensació de benestar el fet de tenir les coses ben ordenades i en el seu lloc. L’espai es torna més diàfan, sembla que l’aire flueix amb més facilitat i que fins i tot respirem millor.


Dóna una gran sensació de benestar interior el fet de situar cada fet i cada persona en el lloc que li correspon. És la manera de no anar-hi ensopegant constantment i de poder fluir com a persones. Aquesta mena d’ordre ens dóna impuls, valentia i fortalesa.


I de la mateixa manera que quan endrecem un armari, calaix o prestatge llencem tot allò que sobra, que no serveix per res i que només fa nosa, el mateix hem de fer quan es tracta de la nostra vida: llençar el que és superficial, el que no ens serveix per viure feliçment, tot allò que ens impedeix veure un horitzó clar i net, tot allò que no ens permet ser positius.


Aquí deixo uns quants estris per fer una bona neteja:


“Si no tienes amueblada la cabeza, eres muy vulnerable a nivel emocional porque tu autoestima sube o baja según valores estúpidos y poco fuertes. Entonces la felicidad es muy difícil” (Rafael Santandreu, psicólogo cognitivista)

“No seas otro, si puedes ser tú mismo” (Paracelso)

"Es la cosa más difícil del mundo: Hacer lo que queremos. Y necesita del más elevado tipo de coraje. Quiero decir, lo que realmente queremos” (Ayn Rand)

"He aprendido que son las cosas pequeñas y cotidianas las que hacen la vida tan espectacular" (Libertal Lamarque)

“Dos hombres miraron tras las rejas de su prision, uno el barrote miró, el otro las estrellas contempló” (Dale Carnegie)

“La experiencia más bella que tenemos los hombres es el misterio” (Albert Einstein)

“Lo importante no es lo que han hecho de nosotros, sino lo que hacemos con lo que han hecho de nosotros" (Jean Paul Sartre)

"Lo más importante que aprendí a hacer después de los cuarenta años, fue decir no cuando era no" (García Márquez)

dimarts, 31 d’agost del 2010

QUADERNS DE VACANCES


La vida em va donant lliçons mentre jo vaig fent la meva, i aquests dies de vacances no han estat menys. Sense adonar-me’n, he fet deures i he anat interioritzant aprenentatges de temàtica molt diversa. Uns quants exemples:

- La covardia és la llavor d’uns quants pecats capitals.
- Un problema no resolt es converteix en una gran frustració.
- S’hauria d’imposar multes als envejosos.
- El clima sec és el millor per al meu organisme.
- Si no em cuido jo, no em cuidarà ningú.
- Tornar a llegir els llibres de quan era jove és com una injecció de serotonina.
- El “limbo” és aquell lloc on ens quedem quan no volem veure la crua realitat.
- Tot allò que no ens agrada ens acaba esclatant als morros.
- Cada vegada em resulta més fàcil posar-me morena. Serà l’edat?
- Els fills es fan grans, però el niu mai queda buid quan s’hi troben a gust.
- Els nouvinguts són una font d’amor i felicitat.
- Pateixo intolerància a la humitat.
- Necessito dormir un mínim de vuit hores seguides per actuar amb normalitat.
- Mai t'aprofitis d’allò que no has aconseguit amb el teu esforç: del llibre “La herencia de la tierra".
- L’adaptació als canvis requereix valentia, temps i paciència.
I per acabar, un regal: el membre més petit de la família s'assembla moltíssim al meu estimat avi. Gràcies!!


dijous, 29 de juliol del 2010

TANT COM PUC :)




VIVÈNCIES INOBLIDABLES...

dimarts, 27 de juliol del 2010

VENT DEL NORD



Se’l coneix com a “tremuntana”, que significa “més enllà de les muntanyes”. És un vent fred i turbulent que pot arribar a tenir ràfegues de 200 km/h. Quan bufa, el cel presenta un color blau intens.

A vegades ens hem d’agafar la vida amb aquesta mateixa força: tirar endavant, ràpidament i amb constància, no recular i avançar sense por. Sortejar obstacles per poder anar més enllà. Fer neteja de tot allò que ens fa nosa, que esborrona el nostre propi horitzó. Deixar el paisatge que forma part de nosaltres net, clar com el cel blau intens que ens regala sempre el vent del nord.