dimecres, 30 de desembre del 2009

CAP A UN ALTRE ANY


Demà a mitjanit s'acaba un any i en comença un de nou. Té més de simbòlic que una altra cosa perquè, de fet, el dia 1 de gener continues sent la mateixa persona. Però quan sents la darrera campanada et sembla que realment estàs girant una cantonada i començant de nou.

Si miro enrera, aquest ha estat un any de moltes dificultats laborals i de molts desenganys a nivell polític. Això ha contribuït, en el meu cas, a plantejar-me fins a quin punt tenen valor les ideologies quan darrera d'elles no hi ha res més que afany de lucre i de protagonisme, i moltes ganes de "sortir a la foto". La notorietat s'ha posat de moda.

A nivell més íntim i familiar, ha nescut un nen molt desitjat, hem superat entrebancs econòmics, les noves tecnologies ens han apropat a la família que viu més lluny kilomètricament parlant i, almenys a mi, m'ha servit tornar a establir contacte amb una persona que m'ha tornat als moments més dolçós de la meva infància, i per conèixer-ne d'altres amb un gran món interior.

També he retrobat una gran amistat d'aquells meravellosos anys. I dic gran amistat, perquè ens hem sentit com si no haguessin passat més de vint anys des de la darrera vegada que ens vàrem veure.

I com a família, hem ampliat el nostre cercle d'amics. Gairebé totes les relacions són enriquidores. Quan no ho són, n'hi ha prou amb tancar-lis la porta als nassos i continuar endavant.

Me'n vaig cap al nou any de la mà de la meva família i de totes les persones que han anat pujant al meu vagó en aquest tren de la vida .


BON VIATGE A TOTS I BON ANY 2010!!

dilluns, 28 de desembre del 2009

EL DIA DELS INNOCENTS



En un dia com avui, em vénen al cap tot de comentaris cínics i d'acudits irònics veient el panorama que ens envolta. Com que no vull donar més propaganda, ni que sigui negativa, a tota aquesta colla d'ineptes de parvulari que dirigeixen el món, ho deixaré aquí.

Això sí: que quedi clar que el ninot que portem tota la resta de persones penjat a l'esquena, només ens el treurem quan diguem PROU!

dimarts, 22 de desembre del 2009

BONES FESTES :D















AMB ELS MILLORS DESITJOS

dimarts, 15 de desembre del 2009

PERDUDA EN EL MEU ENTORN


BON NADAL I FELIÇ ANY NOU
ZORIONAK ETA URTE BERRI ON
BON NADAL E ANO NOVO
FELIZ NAVIDAD Y PRÓSPERO AÑO NUEVO

Aquestes són les quatre llengües oficials del meu país. Al menys, quan era petita, era el meu país. Ara no sé com considerar-lo, després de tant sentir parlar en el meu petit nucli territorial d’autodeterminació i independència, i d’haver rebut, dels mateixos que s’omplien la boca de tanta gradiloqüència, un bon gerro d’aigua freda en forma de corrupció, impostos injustos, superficialitat i manipulació.

De moment, li diré el meu país, a falta de res millor: una estranya Suïssa formada per una munió de comunitats autònomes molt diferents entre sí, però destinades a estar juntes i a intercanviar enveges, suspicàcies, desigualtats i, de nou surt la paraula, injustícies.

Darrera de tot aquest merder, polítics, governants i tota mena de líders alimentant una enemistat que cada vegada ens separa més, fomentant una desigualtat que segurament no contempla cap llei, però que ens ofereixen servida amb safata, i anomenant a dit el que són zones deprimides i zones afavorides, sense cap mena de criteri objectiu.

Potser el que hauríem de fer és estripar les cartes i començar de zero. Però de manera equitativa, deixant de banda la memòria històrica que tan ens fa la punyeta de vegades, i partint d’una situació d’igualtat a tots els nivells, sense perdre el respecte a les particularitats de cada lloc.

Seria bonic que, un dia, aquest territori es convertís en una unió de diversos països pròspers, oberts i tolerants cap a les diferències, però a la vegada forts i íntegres a l'hora de defendre la seva pròpia idiosincràsia.

dimecres, 9 de desembre del 2009

L'EDAT DIFÍCIL



SENSACIÓ: plenitud, aire fresc, llum
PERCEPCIÓ: comença una gran amistat
REALITAT: sentiments compartits, sentiments confusos, sentiments oblidats

"No vemos lo que nos es dado fortuítamente

y buscamos aquello que no nos pertenece.

Huímos de las facilidades de la vida

y vamos complicando cada respiración, cada paso, cada encuentro.

Perdemos lo más importante, lo olvidamos

y seguimos como si nada un sendero yermo."

(Rounal)

dimarts, 1 de desembre del 2009

L'EDAT DELS DUBTES


Pudo ser y no fue,
por ser la vida como es,
nos dio la vuelta del revés
(...)
Y ahora somos como dos extraños
que se van sin más,
dos extraños más,
que van quedándose atrás
(...)
(Alejandro Sanz)


Hi ha edats que fan que tot sigui més i més complicat encara.

dilluns, 30 de novembre del 2009

INTROSPECCIÓ




"Paz interior.
Ninguna relación te dará la paz que tú mismo no crees en tu interior."
"Fantasía que genera frustración.
Pretender que otra persona nos haga felices y llene todas nuestras expectativas es una fantasía que sólo trae frustraciones."
"Autonomia.
Ninguna relación te brindará felicidad que tú mismo no construyas."
Dedicat especialment a algunes persones que no saben per on començar per viure cap endins. Dedicat a tots nosaltres que, en un o altre moment, hem pretès que la nostra felicitat depenia dels altres.
Dedicat, sobretot, a tota aquella gent que pretén solucionar la vida dels demés, quan la seva està feta un desastre.