VIATGE D'ANADA I TORNADA

Ha estat un viatge ràpid. Un viatge que necessitava realitzar des de fa molts mesos, però no ho sabia, ni me n'havia adonat. Un viatge per deixar tota una càrrega de sentiments negatius. Un viatge per tornar més lleugera d'equipatge.

He marxat apàtica, neguitosa, derrotista, molt cansada, sense energies, sentint-me culpable, amb necessitat de controlar-ho tot.

He tornat amb ganes d'agafar forces per continuar endavant. Amb ganes de recuperar la valentia perduda. Amb ganes d'acceptar la vida tal i com se'm presenta.

Depèn de mi aconseguir-ho.

"La vida no se ha hecho para comprenderla, sino para vivirla" (Jorge Santayana)

PERMESSO? AVANTI!

No vagis encongida per la vida

Ocupa tot el teu espai vital

Mira amunt

Fes la teva

Dona't permís per ser tu i...

ENDAVANT!

(Un dels nombrosos diàlegs que tinc amb mi mateixa)

UNA DOTZENA D'OUS BLANCS

Aquesta nit he somiat que entrava en una botiga i comprava una dotzena d’ous blancs, dels quals un estava trencat. El detall més curiós és que cada ou tenia un dibuix a tot color, que destacava a sobre de la clova blanca. Seguidament, em trobava els meus pares, contents i relaxats, asseguts en un bar. .

Interpretació:


- Somiar amb ous: simbolitza canvis molt favorables amb sorpreses a tots els nivells. Un nou projecte, creativitat... Els ous trencats representen discusions amb familiars i amics, i el fet d’atravessar una etapa on em sento dèbil i vulnerable. Que els ous tinguin dibuixos, com els de Pasqua, representa que ve una etapa feliç i de goig familiar.


- Somiar que estic comprant en una botiga d’alimentació: oposició dels amics, gelos per part d’ells. Esgotament emocional i mental. Preocupació per les decisions preses.


- Somiar amb els pares: representa que em sento protegida per ells. També representa que tindré sort a la feina. El fet que estiguin contents i relaxats vol dir que m’estic movent en un ambient agradable i que, tant l’amor com la feina, m’aniran molt bé.

Aquest somni és el resum de la meva vida, últimament:

- Canvis laborals a millor.

- Tristesa pel fet de deixar l’antic lloc de treball.

- Vulnerabilitat davant de les noves tasques.

- Debilitat emocional. Estic carregada de pors i complexes.

Pel que fa al somni, tot són bons auguris: tant a la feina com amb la família. Tant de bo es compleixin...



EM SENTO VISIBLE

I no m’agrada gens...

Els nous reptes s’han fet realitat.

M’he llençat de cap a una piscina plena d’incerteses, i ara he de començar a nedar. I res de dubtar, res de despistar-me, res de tancar-me en la bombolla protectora. Res de passar desapercebuda.

Em sento més vulnerable que mai.

La meva força, la meva valentia, la meva empenta, funcionen sempre i quan no sorti de la bombolla que em protegeix. Sempre i quan no trenqui la closca que em fa dura com el ciment.

Però ara sóc conscient de la meva debilitat, de les meves pors, de les meves inseguretats. Sóc una aprenent envoltada de persones que en saben molt més. Ja no tinc el control, ni sobre la feina, ni sobre mi mateixa. M’he fet visible, les noves tasques ho exigeixen.

Potser era el que necessitava, perquè m’estava enganyant a mi mateixa. Perquè tenia una imatge de mi bastant llunyana de la realitat, tancada dins d’una atmosfera protectora des de la qual em resultava molt fàcil fer-me la forta.

Potser ara em convertiré en la bruixa que sempre he volgut ser.

"Sé auténtica, sé consecuente con tu persona interior y averigua qué quieres hacer con tu preciosa vida. Desde fuera intentarán responder por ti a las preguntas esenciales. No lo permitas" (Jean Shinoda Bolen)

ADÉU, PARXÍS

- Prepara el tauler del parxís, que quan tornem jugarem unes quantes partides.

No em vaig adonar que el meu fill feia una cara estranya, després de dir-li. Em va semblar, fins i tot, que es posava content.

I és que visc al passat, em penso que els meus fills són nens petits, m'he quedat enganxada a aquells moments en què els hi encantava passar tardes senceres amb els jocs de taula, fent trampes, agafant el gran disgut si no guanyaven...

Com els hi agradava jugar amb nosaltres, amb els avis, amb els amics...

Recordo les meves reticències a l'hora de deixar les obligacions, quan ells reclamaven la meva presència, amb el tauler de parxís, amb el joc de “Pasta gansa”, "La oca", fins i tot la ruleta, tot preparat a la taula del menjador, les seves cares exultants de ganes de jugar.

Tenia tantes coses a fer... tanta roba per rentar, tants menjars per preparar, tantes ganes d’estirar-me al llit a descansar...

Bé, doncs ara ja puc fer tot això tranquil•lament. I el perquè és ben senzill:

Quan vàrem tornar, a la taula no hi havia cap parxís preparat; de fet, encara estava bruta amb les sobres del berenar. I jo, beneita de mi, dient:

- Però... que no has preparat el parxís?

I el meu fill, mirant-me amb la mateixa cara estranya del començament, responent:

- Mama... jo ja fa temps que no jugo a aquestes coses.

"El tiempo no es sino el espacio entre nuestros recuerdos" (Henry Fréderic Amiel)

El temps gasta bromes molt pesades...



NOUS REPTES

Una de les interpretacions recurrents dels meus somnis fa referència a guanys personals, millores en la qualitat de vida, canvis favorables, èxit i valentia.

Ara se'm presenta un repte i vull fer-li front. Per començar, he trencat la bombolla que em protegia de tot i que, més que res, em servia per estalviar-me problemes, i he decidit "agafar el toro per les banyes".

El resultat final és el de menys. El que de veritat importa ara són els guanys personals que tot això em suposarà: valentia, no tenir por a les dificultats, sortir definitivament "de la maleta" (jo ja m'entenc) i acceptar les coses positives tant com les negatives.

Si al final no és el cas, al menys hauré trencat la carcassa darrera la qual m'amago sempre.

PRENT-TE UN RESPIR...

... FES UN KIT-KAT.

El kit-kat que he fet aquest cap de setmana no era de xocolata, precisament.

La cobertura estava feta de colors intensos i aire de vellut.

El farcit anava ple de casualitats alegres o, potser, regalets de l'atzar.

Poble petit. Sensacions grans...