La ment humana és un misteri. Entre moltes curiositats que formen part d'ella, té un racó dels oblids on hi ha guardats tots els records, totes les vivències i tots els pensaments que, d'una o altra manera, anem seleccionant i rebutjant.
A vegades, les persones que tenim al costat pateixen una amnèsia sorprenent sobre un fet que nosaltres recordem amb una claretat meridiana. I estàvem junts quan la vivència s'estava produint.
Quin és el filtre que ens fa oblidar o recordar? La negativitat amb la qual ho vàrem viure? La vergonya, el malestar que allò ens va produir?
Està molt bé tenir aquest raconet a dins del nostre cervell. El que estaria millor seria tenir-lo ben endreçat per si algun dia els anys, l'equilibri, la maduresa ens porten a voler trobar allò que en un moment de la nostra vida hi vàrem llençar.
3 comentaris:
Genial!
És un tema que sempre m'ha apassionat. Les diferents maneres que tenim les persones de viure/sentir una mateixa experiència, com si fossim en universos paralels (de vegades per a lelos), com un acudit còsmic, o còmic també...
Per a reflexionar.
"Per a lelos" jajajajaaa!!! En sèrio que en segons quines situacions arribes a pensar que t'has tornat motxales o que has entrat en una dimensió desconeguda.
La "capseta dels records" com l'anomeno jo, de vegades es mou i barreja tot el contingut!
És ben curiós el fet que expliques i que sovint podem viure/veure amb la gent que ens envolta. Normalment tinc allò que es diu, bona memòria i el meu marit és qui de vegades li costa més de recordar... no obstant, de vegades em sorpren perquè ell recorda un fet perfectament i a mi em costa trobar-hi el punt fins que dic: aaaahhh! síiiiii! ara me'n recordoooooo!
Aaaaiiiisss!
Tot un món, perdut, trobat, però tot un món...
Petons i bona primavera!
;)
Publica un comentari a l'entrada