Hi ha claus que tanquen moltes portes.
Aquestes portes ja no es tornen a obrir, perquè les claus que les han tancat i barrat no serveixen per això. Són claus maleïdes, amb una funció irreversible.
Són, també, claus mestres: serveixen per tancar les mateixes portes.
El millor seria perdre-les i no trobar-les mai més. O destruir el clauer d’alguna manera.
Tenen un alt poder tòxic i poden acabar amb els sentiments més autèntics.
I van etiquetades, tenen nom propi:
Desconfiança
Necessitat
Enveja
Prepotència
Engany
Deslleialtat
No sé si me’n deixo alguna. En tot cas, sempre sóc a temps d’afergir-la.
Per sort, hi ha una clau capaç d’obrir totes les portes que han deixat tancades i barrades. I també té nom propi. Es diu:
Noblesa
Aquest serà un post canviant. Perquè sempre sóc a temps d'afegir noves claus. Abans n'he ficat una de les maleïdes. Ara m'han parlat d'una altre clau per obrir portes tancades amb dolor. Es diu:
Amor
Noblesa i amor haurien d'anar sempre agafades de la mà.
2 comentaris:
Jo l'anomenaria Amor (en el concepte més ampli d'aquesta paraula)
Marat, afegeixo aquesta nova clau. Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada