Quan prenc una decisió, ho faig sabent que alguna cosa perdré.
Sempre he tingut clar que no es pot tenir tot, és el que em van ensenyar els meus pares.
També amb el temps he anat aprenent altres coses: a equivocar-me, a rectificar, a demanar perdó, a assumir les conseqüències dels meus actes...
He intentant transmetre això a la meva pròpia família, però de moment no me'n surto. Potser cal temps.
Decidir i perdre és qüestió de valentia i de continuar endavant.
Potser no estic donant un bon exemple, en aquest sentit. Potser no estic donant la imatge que em penso, sino ben al contrari.
Estic cansada...
"El hombre que pretende ver todo con claridad antes de decidir, nunca decide" (Henri Frédéric Amiel)
1 comentari:
"Decidir i perdre és qüestió de valentia i de continuar endavant"
Si ets capaç d'haver escrit tu soleta aquesta frase, et dic que tens molts valors dins teu. No desisteixis, al final veuras els fruits del teu treball.
Publica un comentari a l'entrada