Recuperant el rumb i ajustant la bruixola.
Havia començat bé l'any pel que fa als propòsits. Havia dit adéu a les relacions tòxiques i m'havia centrar en mi mateixa i el que m'envolta.Però, sense adonar-me'n, m'he anat descuidant i la meva realitat diària s'ha convertit en un batibull: compres urgents, menjars fets amb presses, reunions i entrevistes escolars que ocupen tota una tarda, sopars indescriptibles (i no ho dic positivament). De la feina no tinc res a dir: he complert i punt.
I, enmig de tot aquest desordre material, el desordre existencial: em pensava que ja havia superat certes coses i resulta que necessito un bitllet de tornada. D'on vull tornar? Doncs del maleït lloc on vaig passar molts anys, preocupant-me pel que pensaven els altres, patint per no ofendre ni molestar, angoixant-me per autèntiques bajanades...
Per tant, de la mateixa manera que el llenyataire ha de parar per esmolar l'eina i tallar millor els arbres, jo també m'aturo i començo a ajustar la meva bruixola.
Necessito recuperar el rumb.
4 comentaris:
Saps allò que diuen que saber que tens un problema ja és mitja sol·lució? Doncs això mateix!
Endavant !!!
Viento en popa y a toda vela!!
Ptns
Moltes gràcies pels teus ànims! Una abraçada i bon cap de setmana!
Ei! Compi! Saps que estic amb tu.
Un petonás ben fort i a riure!
I si costa, sempre pots imaginarte'ls a... ja saps!, a can roca ajajajaja
Bona visualització, Silvia, jajaja!!!
Publica un comentari a l'entrada