Semblen gates maules, però no són més que una burda representació d’aquests insectes fastigosos que, si per alguna cosa serveixen, és per menjar-se els mosquits que ens piquen a l’estiu:
Les aranyes:
Están abundantment representades a tots els continents, excepte a l’Antàrtida.
Totes són depredadores, generalment solitàries, de petits animals.
Amb les seves glàndules verinoses paral·litzen les seves preses.
Produeixen seda, que utilitzen per teixir xarxes de cacera molt precises.
N’hi ha 38.000 espècies, de les quals només una dotzena són realment perilloses.
Tenen una gran varietat i complexitat de comportaments instintius (heredats), sobretot pel que fa al festeig i l’aparellament.
N’hi ha de parasitàrie; altres practiquen el mimetisme.
Les femelles, més grans que els mascles i més verinoses, es mengen aquests durant l’aparellament.
No són agressives, sino que fugen, el que fa que la mossegada sigui molt circumstancial.
Existeixen antídots contra aquestes mossegades.
(By Wiquipedia)
Ves per on, hi ha algú que necessita un viatge a l'Antàrtida urgentment.
2 comentaris:
Jo les aranyes, formiques, i altres bitxos que s'arrosseguen els trapitjo directament, sense mirament.
Dec ser cruel, però em fan molta angúnia.
Ptns.
No ets cruel, Ariadna. Simplement apliques la millor solució contra els bitxos que s'arroseguen. Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada