Aquesta és la dona que porto a dintre i que, per mil raons absurdes, mai no s'ha atrevit a sortir.
"Vivimos esta vida como si lleváramos otra en la maleta: un puro autoengaño para pasar de puntillas por la misma, sin importarnos demasiado si la vivimos o la desperdiciamos" (Hemingway)
La cita l'he trobat en un altre post que vaig escriure ja fa temps.
Gràcies, Hemingway
Gràcies, Jack Vettriano
GRÀCIES, SUBCONSCIENT
3 comentaris:
Ostres, no en teniem prou amb el tema sortir de l'armari, que ara també hem de sortir d'una maleta?
I si vivissim tal qual, sense versions?
Com ens agrada complicar-nos la vida. A vegades penso que no sé pq l'home ha evolucionat des de la Prehistória: els preocupava caçar per menjar i no ser caçats, res més. I ara, tanta evolució, tanta tecnologia i per a què? Per donar de menjar als psicòlegs! Casumtot!
Perdó pel rampell. Ptns, Ari.
Que tinguis un bon cap de setmana.
Jajaja!!!! No havia caigut amb això de l'armari. Sí, sí: la vida ens la compliquem cada vegada més. Tranquil·la, jo només m'estic reinventat i, de moment, crec que me'n sortiré sola (passo de terapeutes).
Una abraçada i bon cap de setmana!
I lo trist és que quan te'n adones has perdut un grapat d'anys
Publica un comentari a l'entrada