Hi ha persones que ens incomoden. És com si tot el que fan, tot el que diuen i tot el que pensen tingués com a únic objectiu el nostre propi malestar. Per això tenim males vibracions quan les tenim a prop. Per això la nostra autoestima, que tant ens ha costat treballar, trontolla. Per què, llavors, no fem cas als senyals fins que, un dia, tot ens esclata a la cara?
Culpa
Sensación de no estar a la altura
Resentimiento
Sentimientos dañados
En qué estaba fallando?
En nada...
Sólo se estaba mirando en el espejo equivocado
(Mallow)
2 comentaris:
Diuen que quan una persona no ens 'agrada' és perquè hi detectem alguna cosa que ens desagrada de noslatres mateixos i la veiem en els altres. Fan de mirall.
No sé si és cert això. M'agradaria pensar que no, que simplement hi ha persones que ens agraden i persones que no. No tinc ganes de que tot sigui complicat. Voldria que tot fóra senzill.
Ja estic canviant de tema...
Ptns.
Hola Ari!
Em penso que això passa quan alguna actitud dels altres ens treu de polleguera. Sembla ser que aquesta actitud la tenim reprimida en nosaltres mateixos.
Però després hi ha les males vibracions: això és un avís de que la persona que tenim davant ens està abocant les seves pròpies misèries.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada