Fa 48 anys, un dia com avui, i mentre plovia a bots i barrals i la ciutat vivia una prematura tormenta d’estiu, vaig veure la llum per primera vegada.
Fa 38 anys, el meu germà i jo vivíem el tercer embaràs de la meva mare i esperàvem impacients el naixement de la que seria la nostra germana petita. Però encara faltaven sis mesos...
Fa 28 anys, em trobava estudiant i guanyant-me uns diners amb feines molt precàries. Portava un any sortint amb la meva parella d’ara i de sempre, però encara ni ens plantejàvem el nostre futur.
Fa 18 anys, la meva vida ja havia donat un tomb espectacular. Vivia el meu primer embaràs amb una barreja de por i d’il•lusió. Em faltava poc més de mes i mig per estrenar-me com a mare.
Fa 8 anys, vaig entrar a la dècada dels 40. Amb la meva vida ja feta, amb dues filles i un fill en edat escolar, i vivint plenament amb la meva parella una època massa efímera, que ens portava a viure el creixement dels nostres fills a la velocitat de la llum.
Ara mateix tinc el cava a la nevera, les espelmes al calaix i un pastís que m’està esperant per celebrar, una vegada més, la vida dels meus anys.
“(...) Señora de las cuatro decadas
No insista en regresar a los 30
Con sus 40 y tantos encima
Deja huellas por donde camina
Que la hacen dueña de cualquier lugar (...)”
(Ricardo Arjona)
No insista en regresar a los 30
Con sus 40 y tantos encima
Deja huellas por donde camina
Que la hacen dueña de cualquier lugar (...)”
(Ricardo Arjona)
7 comentaris:
Lanuor!! Per molts anys guapa!!
Passa't pel meu blog quan vulguis, veuràs una sorpreseta per tu i quan ens veiem te la donaré. (avui al final se m'ha complicat el matí i no he pogut venir).
Molts petons i que passis un dia fantàstic!!!
Quin regal més especial!! M'ha arribat ben endins. MOLTES GRÀCIES, SILVIA!!!!!
Per molts anys Lanuor!!!
Quin goig que fa llegir avui el teu post. I quina alegria saber que tu també escoltes l'Arjona.
Molts petons d'aniversari.
Per molts anys!!! i quina delícia de post, ple de vida viscuda, compartida. Per molts anys plens de vida!.
Petonets,
Moltes gràcies, Ari i Audrey!! M'ha encantat rebre les vostres felicitacions :)
Que maco el què escrius, mama :) això que dius demostra que encara em queden mil i una coses per viure, tant de bones com de dolentes, i que encara em queden molts obstacles que superar. En aquest post deixes clar que el que s'ha de fer és viure el dia a dia d'aquesta vida plenament, valorant-ne cada instant, perquè tot el què ens n'emportem és màgic! T'estimo mamut! FELICITATS de nou ^^
Ho has entès perfectament, "Estrella"!! Una grandíssima abraçada :)
Publica un comentari a l'entrada