(Atzucac: carreró o camí sense sortida)
El que tinc més a prop, el que més m'importa, va canviant. I és així com ha de ser. El problema sóc jo, que no ho accepto. Les meves expectatives no tenen res a veure amb la realitat del present. I busco culpables fora de mi: l'egoïsme dels altres, la situació estressant, la calor agobiant, etc. I no puc fugir d'aquest carreró sense sortida en el que jo mateixa m'he ficat. Tot es redueix a la meva incapacitat per assumir els canvis que es van produint al meu voltant.
"La vida no es un pasillo recto y fácil
por el que viajamos libres y sin obstáculos,
sino un laberinto de pasajes
en el que debemos hallar nuestro camino,
perdidos y confundidos, una y otra vez
atrapados en un callejón sin salida"
(A. J. Cronin)
A partir d'ara, començo a buscar la sortida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada