Dedicat especialment als familiars de les noies que van perdre la vida a l'accident de Vilafranca.
Coneixem la mare de la Claudia...
No hi ha paraules. No hi ha preguntes ni respostes.
No hi ha res. Ni tan sols la frase de dalt serveix de molt en aquests moments.
No tinc etiqueta per aquest post. Cap etiqueta podria donar-li sentit.
4 comentaris:
M'has fet esborronat altre cop. Divendres vaig passar pel mateix lloc 25 minuts abans de l'accident.
No hi ha paraules davant de pèrdues tan grans.
Ari: encara no m'ho acabo de creure. Són coses que no haurien de passar mai. No em vull imaginar com està la família, sobretot els pares i germans. No m'ho vull imaginar, però no paro de pensar-hi.
Una abraçada molt gran, i gràcies per comentar.
La frase és ben certa..., però el dolor d'aquestes famílies ha de ser enorme i no hi ha paraules, com bé dius, que consolin. Vaig quedar molt parada en veure-ho per les notícies.
Una abraçada,
Gràcies Audrey. Costa molt fer-se a la idea. I ens ha tocat una mica d'aprop perquè coneixem els familiars directes d'una de les noies.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada