Aquella careta rodona amb restes de galeta
Aquell somriure ampli sense dents
Aquella mirada d'admiració
Aquella innocència
Els anys passen, la cara es va afilant i ja no s'embruta de galeta, els somriures són cars de veure, l'admiració ha marxat definitivament a can taps i la innocència s'ha perdut amb la màgia dels primers anys.
I jo he entrat en un rull de nostàlgia, pensant que alguna cosa quedava. Però els fills es fan grans i busquen el seu camí.
"La añoranza es el camino previo a convertirse en estatua de sal" (Enrique Múgica Herzog)
Començo l'any passada per aigua...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada