Aprenent que ni mig segle de vida et dóna totes les respostes.
Aprenent que no et pots limitar a viure la vida que t'has muntat amb gran esforç, perquè els canvis sempre estan amagats, preparats per donar-te un bon ensurt.
Aprenent que hi ha persones que són per sempre, però que la situació pot canviar en qualsevol moment.
Aprenent que tenir el cor dividit és tan dolorós com tenir-lo trencat.
Aprenent que fer de pare dels teus pares i agafar les regnes de la seva vida et fa saltar un precipici de 10 anys de cop.
Aprenent a viure "relaxadament" amb angoixa, sentiments de culpa, tristor, enyorança i estimant molt, molt, malgrat tot.
"Las cosas más valiosas de nuestras existencias son aquellas que damos por sentado, aunque nos definan, nos sean fieles, nos hagan mejores.
Son nuestros amores posibles, los que subestimamos porque ansiamos más cosas, más diamantes, más quimeras.
Al final, otros mueren, nosotros quedamos, y restan los recuerdos y todo aquello que pudimos hacer mejor”
(Fannie Hurst “Imitación a la vida”)
3 comentaris:
Aquell moment en què te n'adones que per molt que hagis après, no saps res, que et queda tant per aprendre, que mai aprendràs prou... la vida. Aquest és el resum: la vida.
Felicitats pels anys i pels aprenentatges.
Moltes gràcies Ari!
Els aprenentatges, de fet, estan resultant durs. Preferiria estalviar-me'ls, però formen part de la vida.
Una abraçada!
Felicitats per entrar en el cinquè vagó, com diria una bona amiga. Viure és un aprenentatge contínu, no sempre fàcil, però.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada