No m'imaginava en aquells temps remots
que en aquest lloc donaries tanta màgia.
No m'ho imaginava perquè
la inconsciència dels pocs anys
donava seguretat a la vida i l'allargava.
Per mi era un lloc com un altre.
Per a tu, representava la felicitat d'un moment,
el regal d'un present,
on perdies la noció del temps,
on la brisa del mar i l'olor a peix
et donava força a l'ànima.
I ara, a aquestes aigües
dónes llum, color i enyorança.
I ara, ja mai més podré estar-me de venir,
mai més podré deixar de contemplar
aquest racó màgic,
aquest tros de mar tan ple de tu,
aquest tros de mar que em recorda el forat que m'has deixat,
aquest forat que sé que mai arribaré a omplir,
encara que els bons records i la vida que m'has donat
no donin cabuda a la recança.
aquest tros de mar tan ple de tu,
aquest tros de mar que em recorda el forat que m'has deixat,
aquest forat que sé que mai arribaré a omplir,
encara que els bons records i la vida que m'has donat
no donin cabuda a la recança.
2 comentaris:
Moltes vegades un lloc té un significat especial perquè ens hi acompanya. Sempre ens queden els records, quan hi ha l'absència.
Petons,
Sí: ara és un lloc que visitaré molt més sovint del que ho feia. Una abraçada Audrey.
Publica un comentari a l'entrada