Anys i més anys
portant la vida per la qual em van estar adoctrinant des de que era adolescent:
No siguis una dona florer!!
Una frase carregada de males intencions, ara ho veig clar.
Anys i més anys sense tenir el control de la meva vida perquè estava en mans d’horaris
i tasques que s’anaven sobreposant, mentre els meus fills sobrevivien fora de
casa, cuidats per pesones totalment alienes a ells.
Anys i més anys
treballant fora de casa, pensant que era el més correcte.
I me n’adono que
el que em fa feliç de veritat, el que em relaxa, és formar part d’una imatge com
la d’aquest post: ser un "florer", desprendre harmonia, marcar els meus propis ritmes...
Algun avispat dels que dominen el món va decidir que les dones treballessin per a ell i així va començar el desastre dins de la família. Potser és que he nascut massa tard, en l'època equivocada.
"Que no sea de otro quien puede ser dueño de sí mismo" (Paracelso)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada