Sé que no em volies fer mal. Sé que ni tan sols hi deus pensar. Sé que m'ho explicaves per sentir-te bé amb tu mateix. Però en el meu cas va tenir l'efecte d'una ganivetada que em va produir una ferida molt fonda. Tan fonda que, quan menys m'ho espero, em comença a coure de nou.
No es tracta del fet en si mateix, que no té cap importància, sinó de com m'ho vaig explicar a mi mateixa, de com jo també em vaig clavar una ganivetada encara més forta.
Les ferides emocionals són les que més costen de curar. Són les que més mal fan quan es tornen a obrir, perquè tornen a sagnar com si fos el primer dia.
I les platges em produeixen tristor algunes vegades. Miro el mar, les onades, sento l'escalfor del sol i voldria plorar per tot el que no sóc ni seré mai, per tota la teva tristor del passat, perquè penso que mai t'he fet sentir d'aquella manera.
I la nostra és una història complerta i plena. Però no ho puc evitar.
I mira que han passat anys...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada