Sí…
Per què m’he de
boicotejar a mi mateixa? És que no ho he fet prou al llarg de la meva vida?
Per què he de
donar el meu suport incondicional si no hi estic d’acord?
Per què m’he de
sentir culpable de les frustracions i mala gestió emocional dels altres, per molt que els estimi?
Per què sóc tan
estúpidament complaent?
Per què em sento
la cosa més insignificant davant de records del passat que estan més que
idealitzats i explicats per fer mal?
Per què em fa por
brillar quan és el meu moment?
Per què sempre he viscut contenint-me?
Per què sempre tinc por?
Per què em faig
aquestes preguntes quan hauria de gaudir del meu moment?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada