Al final de l'hort dels meus avis hi havia una caseta d'aquestes per guardar eines. Durant l'hivern hi dormia una tortuga, i de vegades n'hi havia dues. Però quan venia el bon temps, es deixaven veure i jugàvem molt amb elles. Les "meravelloses tortugues", com diu la meva germana. Els hi encantava la síndria, el tomàquet, l'enciam, i fins i tot ens mossegaven a nosaltres quan es cansaven de que les empaitéssim.
Pensar en aquell hort és veure-hi les tortugues.
Es diu que aquest animal viu molts i molts anys. Em pregunto què se'n deu haver fet. Potser segueixen a l'hort. Aquest hort que ja no és el que era, perquè els que li donaven sentit ja no hi són.
Agraeixo tots els minuts que hi he passat. Forma part de tots aquests records bons que t'arrenquen un somriure quan hi penses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada