divendres, 27 de febrer de 2009

ÀPATS PALLARESOS


Restaurant Bertran
Raval de la Carretera, 9
Tel. 973 67 61 00
Tenen la tradició culinària de Cal Tatot, un dels establiments més reconeguts en el record col·lectiu de la fira de mules. No fan menú diari, sinó que tenen una extensa carta que recita pacientment la mestressa de la casa, la Dolors. Hi destaquen, entre d’altres, les albergínies farcides, els canelons, la sopa, el cabrit, el ternasco, els peus de porc, el tall rodó o la brasa. Cuina casolana.
Des de que tenim els nens, sovint venim aquí a dinar: després d'un matí de sol al llac, d'una excursió per la muntanya o de llegir el diari dels diumenges.
Et deixen la safata a la taula perquè et puguis atipar tant com vulguis.
Els nostres plats estrella són les albergínies farcides, els canelons, la sopa (amb mandonguilles) i el tall rodó. Per acompanyar, vi, gasosa i aigua. Si ens queda lloc, postres: músic amb moscatell, mel i mató, gelats...
Crec que la foto ha quedat petita, però el servei que t'ofereixen és gegant...

dilluns, 23 de febrer de 2009

ESPERANT SENSE PRESSES


"He cruzado océanos de tiempo para encontrarte"
(Pel·lícula "Dràcula)
Quan la casualitat, l'atzar, actuen amb una força imparable, segurament és perquè hi ha una confabulació que és humanament impossible de controlar. Són aquestes "connexions còsmiques" que fan que un encontre esdevingui un fet inevitable en sí mateix.
Hi ha encontres que es donen massa d'hora en el temps, que requereixen d'una maduresa que només s'adquireix amb anys de vivències positives i negatives però, al cap i a la fi, necessàries.
El temps és el millor aliat. Diuen que el temps sap donar un final perfecte a tots els esdeveniments, un final coherent que fa que totes les peces d'aquest trencaclosques que és la vida acabin encaixant.
Potser només cal paciència i fortalesa per anar-ho entomant. Paciència, fortalesa, serenitat, equilibri, totes aquestes qualitats des les que anem tan mancants.

divendres, 20 de febrer de 2009

EL PRIMER VIATGE ROMÀNTIC


Encara no havia complert els 20 anys i vaig haver de dir unes quantes mentides piatoses als meus pares per poder fer aquest viatge. El primer amb la meva parella: primer viatge romàntic de molts que van venir després. Va ser tot un descobriment per mi, que no havia sortit del binomi Barcelona-Menorca. Un poble de muntanya ple de detalls, un pantà a pocs kilòmetres on es podien realitzar les mateixes activitats que a la platja. Noves olors i nous sabors. Noves sensacions:
Vegetació
Flors
Coca d'enciam
Pa autèntic
Coques de vidre i de pa
All-i-oli de codony
Formatge de tupí
Aigües tranquil·les
Aire molt net
40º a l'ombra
Estiu sense humitat
Hivern amb boira
A 10º sota zero per cap d'any
Gel
Neu
El jardí de l'àvia
La piscina de plàstic inflable
Són tants records... Quan hi anàvem sols, amb el gos, amb els nens petits, amb l'altre gos, el gat i els nens ja més grans... Són tantes les vivències que, inevitablement, he arrelat aquí tant com a Menorca. I que no em facin escollir...

dimarts, 17 de febrer de 2009

LES RELACIONS VIRTUALS


"Parlaré amb el cap tapat, perquè, galopant per les paraules, arribi ràpidament fins al final i no em freni de vergonya en mirar-te"
(Sócrates)
Mancances de les relacions virtuals:
NO HI HA CONTACTE VISUAL
NO HI HA LLENGUATGE CORPORAL
NO HI HA ESPONTANEÏTAT
NO POTS ABRAÇAR LA PERSONA QUAN PASSA UN MAL MOMENT
LES PARAULES SE LES EMPORTA EL VENT, ENCARA QUE ESTIGUIN ESCRITES
GENEREN FALSES IL·LUSIONS I ESPECTATIVES
Plató, deixeble de Sòcrates, va demostrar en els seus diàlegs escrits que és més fàcil iniciar una relació amb una persona que no veus ni has vist i que probablement no veuràs mai, que amb una persona que veus, sobretot quan el que es vol transmetre són afectes i sentiments amorosos. I això que els filòsofs de l'antiga Grècia no coneixien les noves tecnologies de comunicació del segle XXI.
La pregunta clau és :
Són bones o dolentes les relacions per internet?
La resposta està, segons alguns articles sobre el tema, en els resultats de l'experiència.
L'experiència serà positiva si la persona continua equilibrada, més feliç i més sociable. Llavors podrem considerar que Internet suposa un instrument vàlid de desenvolupament personal, social i cultural.
En canvi, l'experiència serà negativa si es converteix en l'únic instrument de relació. En aquest cas, es generaran les següents patologies:
Aïllament de les persones que ens envolten
Manca de connexions coherents al no viure la realitat
Possibilitats més fàcil de fer mal i patir
Síndrome d'abstinència si un dia, pel que sigui, l'ordinador no funciona
D'aquesta manera, el que en principi podria esdevenir un cúmul d'oportunitats bones es converteix en una forma més sofisticada d'esclavitud.
Sempre recomano conèixer personalment aquelles persones que ens fan sentir a gust virtualment, perquè pot ser que ens estem equivocant, o bé que estem perdent una bona oportunitat de tenir nous amics per tota la vida.
Les relacions virtuals, quan no van més enllà, encadenen el cor.

diumenge, 15 de febrer de 2009

DIGITUS IMPUDICUS

"Tener más de dos hijos es irresponsable para la conservación del planeta según un assessor británico"
(Magazine de La Vanguardia)

El que és un veritable perill pel planeta és tota aquesta colla de governadors, polítics, assessors i consellers que viuen de la sopa boba a tots els països del món i cobren pasta gansa per dir bestieses sense fonament.

I més perillós és que nosaltres els hi arribem a fer cas. No es mereixen cap mena de reconeixement. (No es mereixen ni que posi el comentari amb negreta, com faig sempre).

Tenir aquests governadors que, més que treballar pel bé comú, el que fan és un ús ridícul del seu despotisme patètic pretenen dir-nos com hem de viure és irresponsable per a la conservació de la dignitat de les persones i del futur del planeta.

Poderosos del món, il·lustrats de pacotilla, sabeu què?
DIGITUS IMPUDICUS = QUE US DONIN PEL... (per si no sabieu el que vol dir)

dijous, 12 de febrer de 2009

ENVIA'M UN ÀNGEL




"Veig caure la tarda, el teu record calla

Les ombres de casa, perfils de dolor, m’ataquen el cos

Respiro en l’ aire l’hivern que s’acaba.

La nit delicada deixa en el meu cor deliris d’amor

Aniré com quan anàvem junts

Darrera les teves passes, d’esquena al futur

Envia’m un àngel que sigui com tu

Envia’m un àngel que s’assembli a tu

Envia’m un àngel que em recordi a tu

Caminaré d’esquena al futur

Amiga nostàlgia no puc oblidar-te

Cabells a la cara, deliris d’amor flagel.len el cos

Aniré com quan anàvem junts

Darrera les teves passes, d’esquena al futur

Envia’m un àngel que sigui com tu

Envia’m un àngel que s’assembli a tu

Envia’m un àngel que em recordi a tu

Caminaré d’esquena al futur"

(Sau)




10 anys sense ell i quan el sento cantar encara se'm posa la pell de gallina. Ahir van parlar d'ell per TV3 i se'm queien les llàgrimes. Però veure en Pep Sala recordant-lo em va fer sentir que sempre hi serà.


I penso que en Pep també mereix un grandíssim reconeixement per tot el que ha fet per preservar la memòria del seu amic i company de música i poesia. Dos dies després de la seva pèrdua i en una roda de premsa va dir, amb serenitat però destrossat per dintre, que Sau havia mort, pero que en Carles mai no moriria. I és gràcies a ell, al Pep, que perdura en la memòria de tots nosaltres.

EL PERDÓ


SABER PERDONAR

dimarts, 10 de febrer de 2009

SENTIMENTS INÚTILS

Coses que no serveixen per res:

EXIGÈNCIA
RANCÚNIA
INTOLERÀNCIA
SERVILISME
EGOÏSME
AMARGURA
VICTIMISME
Coses que són molt útils, però se't poden tornar en contra:
COMPRENSIÓ
PROTECCIONISME
ESTIMACIÓ INCONDICIONAL
DIÀLEG
RESPECTE D'IGUAL A IGUAL
Hi ha moments que se't trenquen els esquemes, perquè veus que t'has equivocat, que no hi ha dues persones iguals i que t'has enganyat a l'hora d'actuar. I quan el mal està fet, què? Començar de zero? Es pot?
A vegades els hi fem més mal als fills donant-lis massa "coses útils": abans que amics i esclaus, som pares, i quan oblidem això, els nostres fills es perden.

ESPERANT UN MÓN MILLOR


"El médico inglés Ronald Gibson comenzó una conferencia sobre conflictos generacionales, citando cuatro frases:
1). 'Nuestra juventud gusta del lujo y es mal educada, no hace caso a las autoridades y no tiene el menor respeto por los de mayor edad. Nuestros hijos hoy son unos verdaderos tiranos. Ellos no se ponen de pie cuando una persona anciana entra. Responden a sus padres y son simplemente malos.'

2). 'Ya no tengo ninguna esperanza en el futuro de nuestro país si la juventud de hoy toma mañana el poder, porque esa juventud es insoportable, desenfrenada, simplemente horrible.'

3). 'Nuestro mundo llegó a su punto crítico. Los hijos ya no escuchan a sus padres. El fin del mundo no puede estar muy lejos.'

4). 'Esta juventud está malograda hasta el fondo del corazón. Los jóvenes son malhechores y ociosos. Ellos jamás serán como la juventud de antes. La juventud de hoy no será capaz de mantener nuestra cultura.'

Después de estas cuatro citas, quedó muy satisfecho con la aprobación, que los asistentes a la conferencia, daban a cada una de las frases dichas.

Entonces reveló el origen de las frases mencionadas:

La primera es de Sócrates (470-399 a.C. .)
La segunda es de Hesíodo (720 a.C.)
La tercera es de un sacerdote del año 2.000 A.C.
La cuarta estaba escrita en un vaso de arcilla descubierto en las ruinas de Babilonia (Actual Bagdad) y con más de 4.000 años de existencia.

Por eso Padres y Madres de familia RELÁJENSE PUES SIEMPRE FUE ASÍ"

Per ells, pels nostres fills i filles, perquè són el futur i és ben segur que ho sabran fer millor que nosaltres.

Perquè estan patint, perquè viuen una etapa molt convulsa, de molts canvis, de molts aprenentatges.

Perquè nosaltres, els adults, som incapaços de fer-lis mirar el futur amb il·lusió.

Perquè el que més necessiten que els hi diguem és que el millor està per venir i que tot allò que fas, tot l'esforç, amb el temps et ve recompensat.

Per ells.


dilluns, 9 de febrer de 2009

EL MENYSPREU


El menyspreu és un dels sentiments més negatius que es pot experimentar, tant per qui el practica com per qui el pateix.
Qui el pateix, no enten per què és motiu de tanta negativitat i pot arribar a pensar que s'ho mereix o que alguna cosa de la seva persona ho provoca.
Però qui el practica, a la llarga és candidat a quedar-se sol. El menyspreu és una gran manca de respecte cap als demés i és propi de persones que se senten superiors però que, a més a més, viuen la vida amb indignació i amargura. No deixa de ser un sentiment maligne amb un efecte boomerang: qui menysprea acaba sent menyspreat.
Hi ha adolescents a qui la pròpia família els hi produeix menyspreu. Sembla ser que això és degut a que no suporten les persones i llocs que veuen cada dia. La mateixa confiança, saber-se incondicionalment estimats, fa que no tinguin cap mena de cura cap a les persones que conviuen amb ells.
El menyspreu pot acabar amb la paciència de les persones més equilibrades i patidores, de les persones que més estimen els demés. I és que la dignitat és un valor que mai s'ha de perdre.
No al menyspreu!
"Queda siempre un poco de perfume en las manos de quien ofrece rosas"
(Epicuro)
I que aquestes roses no tinguin espines, si us plau...

divendres, 6 de febrer de 2009

ÀNIMES BESSONES


Siguin amics, siguin amants, tot encaixa:

MIRADES
RIURES
TRISTOR
ALEGRIA
ESTIMACIÓ
COMPRENSIÓ
PREOCUPACIÓ
Diuen que les ànimes bessones es troben molt abans de descobrir-se, que viuen aquesta experiència sense adonar-se’n , que l’afinitat és tan subtil que el nostre propi ego ens impedeix de reconèixer la seva presència.

"Cuando encuentre mi otra parte me sentiré libre. Nuestros cuerpos se unirán y el placer no tendrá límites. Ese día mi alma reconocerá, por fin, la otra ala del amor"
(Mabel Iam)

dimarts, 3 de febrer de 2009

TORTUGA


Al final de l'hort dels meus avis hi havia una caseta d'aquestes per guardar eines. Durant l'hivern hi dormia una tortuga, i de vegades n'hi havia dues. Però quan venia el bon temps, es deixaven veure i jugàvem molt amb elles. Les "meravelloses tortugues", com diu la meva germana. Els hi encantava la síndria, el tomàquet, l'enciam, i fins i tot ens mossegaven a nosaltres quan es cansaven de que les empaitéssim.
Pensar en aquell hort és veure-hi les tortugues.
Es diu que aquest animal viu molts i molts anys. Em pregunto què se'n deu haver fet. Potser segueixen a l'hort. Aquest hort que ja no és el que era, perquè els que li donaven sentit ja no hi són.
Agraeixo tots els minuts que hi he passat. Forma part de tots aquests records bons que t'arrenquen un somriure quan hi penses.