TAULA BRASER

Aquest és un dels records entranyables de quan anava al poble a passar els nadals.

A totes les cases dels nostres parents hi havia aquesta taula, amb el mantel i les brases a sota, per escalfar-se. Quan arribaves del carrer, amb el fred humit i tallant calant-te els ossos, era un plaer seure i tapar-te les cames amb aquell mantel gruixut. Immediatament notaves l’escalfor del braser que et pujava des dels peus congelats.

A sobre la taula, un plat amb torrons, una altre amb pinyons ensucrats i les begudes calentes. Per mi, la conversa era el que menys contava. Em sentia protegida i dolçament cuidada en aquelles estones.