
"Ayer es historia, mañana es un misterio, pero hoy es un regalo. Por eso lo llamamos PRESENTE"
dilluns, 21 de juny del 2010
dimecres, 9 de juny del 2010
ESPURNES D'ESTIU

Seiem a una de les fites de pedra del trencaones
El sol cremant-nos l'esquena
Vaixells que tornen mentre el sol es pon
Pràctics que els van a buscar a tota velocitat
Les naus van entrant al port, en ordre i sense presses
El mar tranquil, donant-los la benvinguda
Em vénen flaires de les vacances
Ara me n'adono: l'estiu està arribant
divendres, 4 de juny del 2010
TROBAR-SE
dijous, 27 de maig del 2010
PERSONES "AMB GLAMOUR"

L'ABSORBENT: dominant, que tracta d'imposar la seva voluntat als demés. Intenta atraure i retenir les persones del voltant com si fos una esponja. La seva personalitat és un zero.
L'ENVEJOSA: frustrada perquè no ha aconseguit realitzar els seus projectes per pura desídia, i entestada a voler el que tenen els altres.
LA MANIPULADORA: controla les persones del seu voltant, el que pensen i el que opinen. Probablement, per ganduleria i manca de criteri propi.
LA PARANÒICA: presenta deliris i al·lucinacions, fruit de les seves idees fixes i del seu pensament únic resumit en la frase "el món en contra meva".
LA PATÈTICA: necessita cridar l'atenció tant com l'aire que respira. Manifesta molt vivament el que sent, fins al punt de resultar grotesca i produir vergonya aliena i pena.
LA VICTIMISTA: es disfressa de víctima simulant una agressió o un detriment, i responsabilitzant sempre l'entorn o les persones del voltant.
Tenen en comú una mirada fosca, tèrbola, i un posat místic i trist.
Fins al capdamunt, de tan glamourosa fauna...
dilluns, 24 de maig del 2010
SLAM!
dijous, 20 de maig del 2010
TEORIA DE LES TARONGES

Una naranja entera, jugosa y rodando que encuentra otra naranja entera, jugosa y rodando tienen muchas más posibilidades de funcionar.
Vincularte con otro desde lo que te falta es ir camino al fracaso.
Me parece mejor que cada una tolere lo que la otra persona no vino a completarle. El o ella tiene sus cosas que a vos te gustan mucho y te hacen bien y tiene sus cosas que a vos no te gustan ni te hacen mucho bien. Pero esa persona es así.
El otro no tiene que ser lo que te falta. Ni la angustia va a abandonarte nunca, ni el otro va a convertirte en un ser feliz”. (Maitena)
dimarts, 11 de maig del 2010
SAWUBONA, SIKKONE

És tan important la comunicació de les mirades que a algunes tribus es saluden dient:
- Sawubona (Et veig)
I l'altra respon:
- Sikkone (Sóc aquí)
També, a la pel·lícula "Avatar" podem veure com els nav'i es saluden dient-se "Et veig".
A què ve tot això? Doncs res, que ja porto molts dies observant fotografies i m'he adonat, primer, de com canvia la mirada d'una persona a una altra. I, en segon lloc, quan coneixes les persones en qüestió, descobreixes que molta informació que no t'havia arribat pel sol fet de parlar amb elles estava amagada darrera els seus ulls. Només cal fixar-s'hi.
Ens haurien d'ensenyar des de ben petits a interpretar les mirades de les persones que ens envolten. Ens estalviaríem moltes decepcions, molts ensurts i moltes pèrdues de temps.
Hi ha una mirada, en especial, que em provoca molt de rebuig. Suposo que em porta records d'alguna "amiga" de la meva adolescència que m'havia fet sentir com una vulgar "mindundi", mentre que ella era la personificació de la bondat, l'experiència i el "savoir fer". Aquesta mirada té les següents característiques:
- Fosca, enfonsada, fugidissa.
- Recelosa, suspicaç.
- Els ulls miren cap a dalt, com volent donar a entrendre que "no han trencat mai un plat".
- Amaga més del que ensenya.
- No acompanya el que la persona pretén transmetre verbalment.
- Tampoc acompanya el somriure de la persona, que queda dibuixat com una màscara.
Jo penso que és la mirada d'una persona insatisfeta, envejosa, frustrada, acomplexada, histriònica, neuròtica. Les persones, en general, tenim una mica de tot això. Però quan ho reflexa la mirada és que ja ha calat molt a dins i hi ha una disposició ferma i malaltissa a fer-ho pagar als altres.
Quan em trobo algú amb una mirada així, me'n vaig tan lluny com puc. És el que recomano a tots els que vivim i deixem viure.

